Dimecres, varem ser molt els que immersos en l’alegria del moment, se’ns va acudir preguntar-nos. I ara què foterà el PP?
En mig de la confusió total, dels que volen evitar continuar immersos a la mentida i dels que s’hi senten tant de gust, ha aparegut la reedició de l’estratègia de cercar un enemic on projectar tots els mals. És difícil trobar una organització tant desagradable on projectar-se i retroalimentar-se. Desgastada ETA i desconeixent el futur de HB, no poden estar ni cinc minuts tranquils. Les línies de investigació deuen ser diverses, però intentar emmerdar ERC en un afer de deshonestedat política, per una qüestió que és de pràctica habitual en tota aquesta mena de sectes anomenades partits polítics, només és propi de país tercermundista, que és de fet el lloc que ocuparia un estat de les característiques d’Espanya, sense Euzcadi i Catalunya.