Indignat
Ja sabeu que en matèria de gastronomia no acostumo a recular. A taula no acostumo a fer el ridícul. Destaco les virtuts dels nostres productes. Celebro l’èxit dels nostres cuiners. Però això no evita que algunes coses em continuïn traient de polleguera.
Observo algunes actituds que no m’agraden en el món de la gastronomia. Els nostres cuiners pugen com l’escuma. Puja la seva cotització. Els preus s’enfilen per les branques. Ni les sofisticades escumes que alguns elaboren, ni les branques de les mongeteres d’on es nodreixen, semblen a l’abast dels tots mortals. Lluny de posar-hi remei, continua la sofisticació oblidant els humils orígens dels nostres productes.
No em vull posar en el pla dels polítics demagogs dels països subdesenvolupats, però em sento profundament indignat quan observo que continuen enfilats en una carrossa daurada que evoluciona a la velocitat dels bòlids. I per complaure aquesta voracitat insaciable es posen a crear menús pensats per als astronautes, i els posen el nom de Barcelona.
Deu ser una enorme propaganda pel nostre entorn. D’això se’n diu fama mundial. Però, de vegades, m’agradaria que guanyessin fama, que guanyéssim fama tots plegats, donant suport a principis que garantissin menjar per a tots.
A cap de les nostres celebritats, no se li ha acudit dissenyar un menú, per als pocs emigrants mauritans que arriben vius a les costes canàries, preparat amb les calories, els hidrats i la fibra, que els proporcionarien el sucre, la pasta i els cereals? A cap polític se li ha acudit encarregar-los el projecte? O simplement un INFORME?
Observo algunes actituds que no m’agraden en el món de la gastronomia. Els nostres cuiners pugen com l’escuma. Puja la seva cotització. Els preus s’enfilen per les branques. Ni les sofisticades escumes que alguns elaboren, ni les branques de les mongeteres d’on es nodreixen, semblen a l’abast dels tots mortals. Lluny de posar-hi remei, continua la sofisticació oblidant els humils orígens dels nostres productes.
No em vull posar en el pla dels polítics demagogs dels països subdesenvolupats, però em sento profundament indignat quan observo que continuen enfilats en una carrossa daurada que evoluciona a la velocitat dels bòlids. I per complaure aquesta voracitat insaciable es posen a crear menús pensats per als astronautes, i els posen el nom de Barcelona.
Deu ser una enorme propaganda pel nostre entorn. D’això se’n diu fama mundial. Però, de vegades, m’agradaria que guanyessin fama, que guanyéssim fama tots plegats, donant suport a principis que garantissin menjar per a tots.
A cap de les nostres celebritats, no se li ha acudit dissenyar un menú, per als pocs emigrants mauritans que arriben vius a les costes canàries, preparat amb les calories, els hidrats i la fibra, que els proporcionarien el sucre, la pasta i els cereals? A cap polític se li ha acudit encarregar-los el projecte? O simplement un INFORME?
Comentario:
aquest el Gaig, ja fot com el Santamaria i L'Arola, projecció mediàtica. Quan surten tant sovint per la tele, per tonteries com aquesta és que no tenen gaires arguments gastronòmics. I els astronautes que es fotin pastilles i s'aixuguin el cul amb paper d'EL ELEFANTE
Comentario:
aquest el Gaig, ja fot com el Santamaria i L'Arola, projecció mediàtica. Quan surten tant sovint per la tele, per tonteries com aquesta és que no tenen gaires arguments gastronòmics. I els astronautes que es fotin pastilles i s'aixuguin el cul amb paper d'EL ELEFANTE