Amb el pas dels anys ens en adonem que les coses canvien, evolucionen, deixen de significar el mateix, varien de nom... Hi ha coses i conceptes que, només en pocs dies, hi notem variacions. Us en heu adonat que després de molts mesos de parlar de l’Estatut, ara ja es parla d’una cosa més desviartuada, anomenada “pacte Zapatero-Mas”?

Les opinions que inspira el pacte porten a situacions poc habituals. Iceta anorrea el criteri i l’opinió del President Maragall, i immediatment surt a defensar-lo Carod. Duran s’emeprenya molt sovint amb en Mas. Carretero canta les 40. Maragall, trona a sobreactuar. A Buscallà li fa nosa Pius. A Serratusell li encanta Mayoral. ERC no diu ni piu. Quan Piqué “posa a caldo Acebes i Zaplana” reb floretes del seus contrincants. Quan Acebes i Zaplana contesten puja la simpatia per l’independentisme. Els teòrics “demòcrates inefables” de Ciutadans de Catalunya, només tenen el suport del feixisme de la COPE. Ventura Pons, rumia fer-ne una pel·lícula. "Amic, mamon"? "Jugar morbós"? "Avarícies"? Li trobarà títol. Segur.

Tot plegat em fa pensar per moment en canvis que podrien animar, i escalfar els motors, de la política catalana al llarg dels pròxims 12 mesos. Imagineu que l’estructura de les sigles de les formacions polítiques que coneixem és transformés? Dret a dERCidir, ERC-Ciutadans pel canvi, PP-PSOE-Ciutadans de Catalunya, Mas-Montillas, UDC-ecristians, CDC-PSC. M’aturo, perquè cada vegada se’m acudeixen coalicions més enrevessades.

I del concepte federalisme, ja no en parla ningú. Això no ha canviat. Simplement ha desaparegut.