De les convocatòries que hi ha hagut aquest cap de setmana per a la celebració de “botellons”, el que més em sorprèn és la necessitat que la gent pugui tenir de “mamar” envoltat d’una multitut.
Trobaria més adient quedar amb uns amics per beure, tot veien una pel.li en dvd, la nocturna del plus, un partit de futbol, bàsquet o la cursa de F-1, el Informe semanal, la missa del diumenge o l’oració de cara a La Meca. Beure sense massa excés, sense arribar al coma etílic o ni tant sols la vomitera irrefrenable. Un pèl alegres, i punt. Passar una estona, fins i tot assaborir un bon destil•lat.
Critico la massificació de la festa, no pas altra cosa, perquè a mi de jove també m’han agradat els combinats i no puc amagar que una petaca plena de gin, rom o vodka, a la butxaca, havia acompanyat molts anys de joventut les meves sortides d’estiu... El motiu de l’actitud era el mateix, que mou al jovent d’ara, prendre una copeta evitant el preu prohibitiu que t’imposen els locals. El problema, repeteixo, és que necessitin ser una multitud per mamar, cerveses i “calimochos”. Perquè dubto que preparin combinats. I el gran problema es deriva de la magnitud que prenen les coses quan hi ha una massificació. Per bé que acabin les festes “botellón”, serà inevitable la transformació dels llocs de concentració en un mar de vòmits i pixats, alguna tangana i alguna barreja amb altres estimulants.
Mentre el jovent a França es manifesta al carrer per reivindicacions socio-laborals més dignes, aquí se surt al carrer per beure. Per beure i oblidar?
De tota manera, si al darrera de tot això, hi ha una proposta seriosa, per tal que els ministeris que gestionen cultura, jovent, oci i lleure, es qüestioni crear uns espais públics dedicats als joves, al gust del jovent, atractius pel jovent i a preus més populars, es tractaria de posar-hi solució. No cal haver viatjat molt, per saber que hi ha nombroses ciutat europees, amb parcs públics condicionats per l’esbarjo i l’oci del jovent, amb espais preparats per a la celebració de concerts, projeccions audiovisuals, ball, gresca i tal. Imagino però no deuen ser espais on es potencia els destil•lats, però sí segurament la cervesa (beguda nacional de molts d’aquests països). I no deixar-ho tot en mans d’aquests grans centre d’oci gestionats pel sector privat, que evidentment no semblen el paradigma de la felicitat jovenil. Prengueu la referència del Pla del Ramassar.