Pel fet que “la cosa” va passar a la nostra comarca, he seguit amb atenció als mitjans informatius, la mort d’un esportista de renom mundial.
El fet, que formés de “la corte” que envolta la monarquia, li ha permès un tractament informatiu que no rebem la resta de mortals. Si, vull dir que quan un de nosaltres cau d’un balcó, ràpidament s’especula si ens hem tirat o ens hi han tirat.
Si els infortunats fóssim tu o jo, amics i familiars nostres, haurien passat hores i hores a comissaria declarant al voltant de no sé què. Però no, els de sang blava i demés, cauen i punt.
M’ha cridat, també enormement l’atenció, que en patir un malaltia (diuen del coco) estigués ingressat des de feia temps en un hotel de cinc estrelles, a compte de diners públics, quan a la resta de mortals ens foten en un psiquiàtric. Fins i tot a La Garriga mateix, tinc entès que hi ha un altra establiment amb atenció mèdica més estricta, relacionada també amb les aigües termals, i sense balconades de gran altura.