Les aparicions, suggeriments, declaracions i actuacions enigmàtiques, ja s’han convertit en qüestió habitual de la vida política qüotidiana. I més encara si entenem com enigmàtiques, les rareses que protagonitza Artur Mas.
Quan encara no ens hem recuperat, ni hem acabat d’entendre, el perquè va accedir a caure en el parany del pacte de l’estatut que li van posar el PSC i el PSOE, ni de tants altres, ens en va presentant de nous.
Encara en recordem, un que té una antigor de més d’un any i que també va protagonitzar amb Pasqual Maragall. Va ser quan es van fer aquell embolic que encara no han resolt, ni demostrat si era veritat o mentida. El del 3%.
Però la seva història i la del seu partit, ens ha deixat enigmes i ens en continua deixant. Han utilitzat i aprofitat d’alguna manera la informació recollida en les nombroses “enquestes i informacions secretes”? Perquè en Duran i els seus no ens sabien res de tot plegat? Perquè en Duran i els seus es mantenen en “orsay”, continuen sense saber res? Perquè Duran i els seus tampoc sabien res de com anaven les reunions amb Zapatero? Què van fumar a la trobada a la Moncloa? No us ha semblat molt enigmàtic que no ens hagi sabut explicat què va pactar amb Zapatero? I finalment, si no hagués sortit de la seva boca, no us semblaria més greu qualsevol rumor al voltant d’una “proposició deshonesta” de formar part del Govern Català?
Un pèl, o molt, bocamoll, sí que ho és el senyor enigMAS SA.