De monos, negres, xenòfobs i cabrons...
Ja us podeu imaginar el fàstic que em fa, sentir la col·lecció de insults que se senten als camps de futbol contra Eto’o o Kameni, i fins i tot contra Roberto Carlos. En alguna ocasió ja m’he referit al tema.
De tota manera m’agradaria fer puntualitzacions, sobre les quals no em sento sol, ja que he sentit a Jaime Lissavetzky i al “vasco” Aguirre referir-s’hi. D’una banda i com diu Lissavetzky caldria esbrinar perquè aquests fets es repeteixen tant sovint als camps de futbol i, per contra, no són gens habituals als parquets del básquet, on ja fa molts anys que el equips acostumen a basar el seu potencial en els canells de jugadors afro-americans.
Per altra, i com s’expressa el “vasco”, no seria del tot intel·ligent associar els insults al color de la pell, si no a una rivalitat que viola repetidament els límits de l’educació dins els camps de futbol. Ell recorda les vegades que l’han insultat dins un camp per ser mexicà, mentre en la vida quotidiana la gent, majoritàriament, li confessa la seva simpatia en vers el fet de ser mexicà.
De Roberto Carlos, sempre he pensat que l’actitut del públic en vers ell, no té res a veure en el color de la pell, com la vella mania que despertava Guruceta, no tenia res a veure amb el color del seu uniforme. Possiblement tenia a veure amb els colors dels seus amors.
L’actitut d’Eto’o, dissabte passat és “teatrera”, molt més “teatrera” que la que va dienunciar Mourinho, dimecres passat a Londres. Els esportistes professionals han d’estar preparats per a tota mena crits i improperis que els arribi de graderia. Si els àrbitres, que cobren una puta merda, ho aguanten tot, ells també. El mateix Eto’o, ja ens va dir en el seu dia que ell era un privilegiat, i com a tal, té tots els drets del món de queixar-se. Però seria millor que ho fes fora del camp, a les rodes de premsa. També seria de desitjar que els responsables organitzatius del futbol, en companyia de les forces de seguretat, actuessin en contra dels que tenen actituds xenòfobes.
De tota manera m’agradaria fer puntualitzacions, sobre les quals no em sento sol, ja que he sentit a Jaime Lissavetzky i al “vasco” Aguirre referir-s’hi. D’una banda i com diu Lissavetzky caldria esbrinar perquè aquests fets es repeteixen tant sovint als camps de futbol i, per contra, no són gens habituals als parquets del básquet, on ja fa molts anys que el equips acostumen a basar el seu potencial en els canells de jugadors afro-americans.
Per altra, i com s’expressa el “vasco”, no seria del tot intel·ligent associar els insults al color de la pell, si no a una rivalitat que viola repetidament els límits de l’educació dins els camps de futbol. Ell recorda les vegades que l’han insultat dins un camp per ser mexicà, mentre en la vida quotidiana la gent, majoritàriament, li confessa la seva simpatia en vers el fet de ser mexicà.
De Roberto Carlos, sempre he pensat que l’actitut del públic en vers ell, no té res a veure en el color de la pell, com la vella mania que despertava Guruceta, no tenia res a veure amb el color del seu uniforme. Possiblement tenia a veure amb els colors dels seus amors.
L’actitut d’Eto’o, dissabte passat és “teatrera”, molt més “teatrera” que la que va dienunciar Mourinho, dimecres passat a Londres. Els esportistes professionals han d’estar preparats per a tota mena crits i improperis que els arribi de graderia. Si els àrbitres, que cobren una puta merda, ho aguanten tot, ells també. El mateix Eto’o, ja ens va dir en el seu dia que ell era un privilegiat, i com a tal, té tots els drets del món de queixar-se. Però seria millor que ho fes fora del camp, a les rodes de premsa. També seria de desitjar que els responsables organitzatius del futbol, en companyia de les forces de seguretat, actuessin en contra dels que tenen actituds xenòfobes.
Comentario:
Efectivament l’actitud d’Eto’o va ser massa teatrera. Amb els seus ingressos es pot permetre fer el teatre que calgui. Crec que no s’han d’exagerar els insults en els camps de futbol, formen part del mateix espectacle i no són, en la meva opinió, cap expressió de racisme.
De petit el meu pare em portava al camp de futbol del Granollers i encara em sembla recordar el nom de les mares de tots els jugadors.
Racisme el pateixen els companys d’Eto’o a El Ejido, que són tractats com esclaus i sense possibilitat de fer veure que marxen no se sap a on.
De petit el meu pare em portava al camp de futbol del Granollers i encara em sembla recordar el nom de les mares de tots els jugadors.
Racisme el pateixen els companys d’Eto’o a El Ejido, que són tractats com esclaus i sense possibilitat de fer veure que marxen no se sap a on.