Animal d’Aglà

L’eufemisme dels eufemismes. És l’alocució que em ve a la boca quan veig o tinc al davant personatges com ara David Madí. Animal d’Aglà.

Tinc, o tenim la sort, que no surt massa sovint a la tele, però abans d’ahir el vàrem poder veure en un cara a cara penós, davant Joan Boada, a “La nit al dia”. Després de utilitzar l’encertada alocució, la paraula que més se li escau és fastigós. Fastigoses són les conclusions a les quals arriba davant qualsevol discusió política.

Tots sabem que en totes les empreses, partits polítics, i fins i tot, equips de futbol hi ha gent que fa la feina bruta. Tot sovint, gent que només sap fer la feina bruta. I bruta, molt bruta és la història de les enquestes encarregades per l’anterior govern de la Generalitat, per a l’ús privat d’un determinat partit. I de nefasta gestió, és que te les descobreixin.

Tot i saber, que hi ha gents que es desimbolt amb certa comoditat en mig de la merda, m’hauria més haver vist a la televisió gent de la talla política i educació de Mas o Duran. Ens en haguéssim assabentat de més coses i suposo que no s’haguéssin dedicat emmerdar amb afirmacions sobre altres temes que no eren semblants ni comparables al tema denunciat. Penós.