Per superficial o profund que sigui, el coneixement que tenim de la porqueria (religions) que ens envolten, no deixa de sorprendre el degoteig diari de notícies referents a cadascuna d'elles.
I què es pot esperar de tota aquesta porqueria fonamentada en un seguit de teories, pensaments i tendències que no se les creu ni déu?
Doncs, que els uns es cabregin per les caricatures, que els altres justifiquin la violència domèstica i que els més espirituals emetin videoclip amb “ties bonarres” dansant al ritme del monjos del Garraf. Però és que no se'ls creu ni Déu, ni Yahvé/Jeovà, Mahoma/els altres 98 noms, ni Zeus, ni Bacus, ni Buda, ni les sabatetes del nen Jesús.
Encara els més divertits, són els monjos (hit musical inclòs) d'Olivella. Però ja podeu contar que la imbecil•litat hi deu vessar per tots els costats, com mostra el seguit de pijos-progres que hi van a meditar - resar.