Després de l’èxit de la manifestació d’ahir...Dic èxit, tant si n’eren 125 com un milió. M’atreviria a dir que van ser entre 500 i 700, si hem de fer cas a la manera de contar que tenen uns i altres. I dic èxit, perquè si hem de fer cas de com han reaccionat els partits polítics, ho han fet de la mateixa manera que l’endemà de les eleccions. L’endemà d’una cosa important,tots acostumen a manifestar-se guanyadors, o guanyadors morals (encara no sé què vol dir). Si, no us hi heu fixat. La coalició PSOE-CiU ha dit que havia estat una magnífica resposta dels catalans, en contra de la intoxicació del PP. Tanta gent manifestant-se en contra de l’estatut PSOE-CiU ha donat ales al PP, per dir que no entén com el PSOE pot permetre que un aliat del govern se li manifesti en contra. Piquè, com acostuma a fer darrerament, i per separat de Rajoy i la patuleia, ha recordat que l’estatut que va sortir del Parlament de Catalunya era el seu i que entenia que ara la gent estigués rebotada. IC-V ha apel•lat a la unitat, com sempre. I ERC ha explicat que era la seva mani, vaja que havien guanyat.
L’Estatut encara donarà molt que parlar. Fins i tot alguns diuen que ERC no trigarà a afegir-se a l’Estaut “light” venent-nos sempre alguna millora, real o fictícia.
Ara com ara, l’abstenció és la decisió més digne que poden prendre les persones que continuem pensant que per a arribar a l’estatut que Mas ha regalat al PSOE, no calia tres anys de negociacions, treballs, declaracions i en definitiva mentides.
Una altra cosa em queda clara de la manifestació d’ahir, en la forta disputa per a l’espai anomenat sobiranista, que lluiten ERC i CiU, hi ha unes 125, 600 o 999 mil persones, que mai votaran a Mas. Una xifra per pensar-hi, i començar a calcular com es disputarà aquest espai en les pròximes eleccions catalanes.

Una altra xifra per pensar-hi, és que les entitats que van convocar aquesta maexa demanin el NO al referèndum de l'estatut.