Dies enrere, el programa que fa l'equip del Cuní a TV-3, els matins, van convidar un tal Josep. la seva singularitat era una mena de manifest, militància o ideologia, al voltant de la vida dels joves.
Per resumir-vos-ho en poques paraules, el tal Josep, diu que els fills(sense limitar-ne l'edat) tenen haurien de tenir el dret i els seus pares l'obligació, de donar-los de menjar i dormir. Ja us podeu imaginar que en penso, com jo puc imaginar el que en penseu. Tot plegat ho podeu veure a http://www.telefonica.net/web2/amparo1/ . A la web hi ha obert una mena de fòrum, com el que tenim els calipos a la nostra web. Com és de imaginar el fòrum, és un espai on s'hi expressen opinions. Hi vaig opinar, detallant que aquesta mena d'obligacions a casa, només les podria entendre amb un gat, un gos o un canari. I, que si el seu problema, com em temo després de veure'l a la tele, és mental, la millor solució és un sanatori. En un altra moment li vaig indicar que, com a mínim, tots els vertebrats des de petits cal que es busquin la vida amb un mínim de independència, i que tret de gent tipus Conde Lequio, no es pot preveure que en general ningú es pugui permetre el luxe de seguir les indicacions i exigències del tal Josep.
Per dues vegades, els meus suggeriments, van durar menys a la xarxa que el papat de JP I. La única resposta, va ser :
A VER SI OS ENTERAIS, NO ACCEPTO CRITICAS, MI FORO NO ESTA PARA CONOCER LA OPINIÓN DE NADIE.SED MAS CONSTRUCTIVOS E IROS A MOLESTAR A GAMBIA (s/t)
El cert és que, per la seva temàtica, pensava que era una web per opinar i molt. I de fet, tothom que intervé al foro, opina. El que no estar tant clar, és que s'hi pugui opinar obertament en contra. Vaja, només val el pensament únic. Molt revolucionària la proposta del tal Josep i “molt revolucionari”, això del pensament únic.
Proveu-ho. Putejeu-lo una estona. Entreu i dieu el que penseu.