Quines toies!
Passen els dies (una setmana) i cada vegada me’n adono més de la poca intel•ligència del nostres polítics, en especial Artur Mas.
Avui, en dues pàgines de La Vanguàrdia es continua retratant. Ara, te la barra de dir que tot plegat és un èxit per Zapatero i CiU. Jo era dels beneits que encara em creia que els polítics Catalans, treballaven pels catalans i per Catalunya, i que per tant ho negociaven tot pel molts èxits per Catalunya. Doncs resulta, que Mas pot de tenir la poca vergonya de dir-ho així, amb aquesta patxoca.
També diu coses impossibles de complir, com que celebrarà qualsevol millora de l’Estatut en les negociacions que puguin collar IC-V i ERC.
No cal ser expert en política, negociació empresarial, matemàtiques, ni en pactes de qualsevol tipus, per intuir que si els representants dels quatre partits haguessin negociat conjuntament els límits de l’Estatut amb Zapatero, s’hagués obtingut un resultat molt més postiu. Només es tractava d’establir el nivell d’una balança imaginable. En cada extrem de la balança hi situaríem les dues grans fites ambicionades en aquest moment per els governs català i espanyol. L’Estatut i la Constitució. Si tu vols un recolzament ple a la Constitució, ens has d’oferir un estatut que també el recolzem majoritàriament.
Però no, ha calgut fer el numeret. Un numeret que només ha buscat la foto i la desestabilització del govern català. Per alguns una estratègia molt intel•ligent.
No sé fins a quin punt és intel•ligent dilapidar qualsevol possibilitat d’aconseguir en el futur el govern de Catalunya, en companyia d’una altra força catalanista, nacionalista o com vulgueu adjectivar. Com a molt, pot aconseguir el recolzament de Piqué les 48 hores prèvies a que Rajoy i Acebes li apliquin el toc de queda.
Tota aquesta moguda de Mas, de “fer el papallona”, coincideix amb el temps (meteorològic), quatre anys i poc més, després de la darrera nevada en que ell i els seus van demostrar-nos un elevat grau de incompetència. Recorde? En ple avis,des de la Conselleria de Interior, de no sortir a la carreretera, ell va haver de tornar “a fer el papapllona”, tot desplaçant-se al Maresme per anar a la discoteca. Desitjo que triguem molts anys en tenir-lo en qualsevol graó de poder públic.
Avui, en dues pàgines de La Vanguàrdia es continua retratant. Ara, te la barra de dir que tot plegat és un èxit per Zapatero i CiU. Jo era dels beneits que encara em creia que els polítics Catalans, treballaven pels catalans i per Catalunya, i que per tant ho negociaven tot pel molts èxits per Catalunya. Doncs resulta, que Mas pot de tenir la poca vergonya de dir-ho així, amb aquesta patxoca.
També diu coses impossibles de complir, com que celebrarà qualsevol millora de l’Estatut en les negociacions que puguin collar IC-V i ERC.
No cal ser expert en política, negociació empresarial, matemàtiques, ni en pactes de qualsevol tipus, per intuir que si els representants dels quatre partits haguessin negociat conjuntament els límits de l’Estatut amb Zapatero, s’hagués obtingut un resultat molt més postiu. Només es tractava d’establir el nivell d’una balança imaginable. En cada extrem de la balança hi situaríem les dues grans fites ambicionades en aquest moment per els governs català i espanyol. L’Estatut i la Constitució. Si tu vols un recolzament ple a la Constitució, ens has d’oferir un estatut que també el recolzem majoritàriament.
Però no, ha calgut fer el numeret. Un numeret que només ha buscat la foto i la desestabilització del govern català. Per alguns una estratègia molt intel•ligent.
No sé fins a quin punt és intel•ligent dilapidar qualsevol possibilitat d’aconseguir en el futur el govern de Catalunya, en companyia d’una altra força catalanista, nacionalista o com vulgueu adjectivar. Com a molt, pot aconseguir el recolzament de Piqué les 48 hores prèvies a que Rajoy i Acebes li apliquin el toc de queda.
Tota aquesta moguda de Mas, de “fer el papallona”, coincideix amb el temps (meteorològic), quatre anys i poc més, després de la darrera nevada en que ell i els seus van demostrar-nos un elevat grau de incompetència. Recorde? En ple avis,des de la Conselleria de Interior, de no sortir a la carreretera, ell va haver de tornar “a fer el papapllona”, tot desplaçant-se al Maresme per anar a la discoteca. Desitjo que triguem molts anys en tenir-lo en qualsevol graó de poder públic.
Comentario:
Els “fariseus” de CiU ens han venut per una foto i per les ansies de poder que han demostrat durant 23 anys de no moure un dit que no sigui pel seu propi interès. Són representants de l'estereotip de català que hi ha a les espanyes, en part gracies a ells tenen aquest concepte de nosaltres. Ara la pregunta respecte a l’Estatut és que hem de votar: Votar NO, fent costat als fatxes del PP, Abstenirse encara que guanyi el NO, Votar Si, encara que no hi guanyem gaire, no sigui el que volíem, ni ens reconegui com a Nació?- Gracies CiU