Efecte fastigós
> Tota aquesta mena de programes de televisió, em produeixen el mateix efecte, fàstic.
> Aquest furgar en la vida privada de les persona em sembla tant fastigós, com voler exterioritzar i fer públic, un mateix, tot un seguit de fets, valors, conceptes, idees i costums de la particularitat de les persones. Tant vomitiu era l'efecte mirall d'aquell grup de joves "manolos", com el que ara protagonitzen famílies senceres.
> I nosaltres, els espectadors, què? Quin interès podem tenir per seguir aquesta vida privada de personatges anònims. Reviure situacions que com a persones o grups, hem viscut? Arribo a entendre que hi hagi gent interessada en conèixer detalls de la vida privada dels famosos, i encara més dels ídols de cadascun, però en gent anònima... Per més que ens venguin que són experiments sociològics, formats televisius transgressors, o mostres de sinceritat impudoroses que només són capaços de fer els personatges escollits del programa, em continua semblant una porqueria.
> Els “reality-show” només responen a l'estratègia empresarial de les cadenes de televisió. Escullen a qui escullen, i ja està. No recordeu que dies enrera, els directius de TV-3 es queixaven que els audímetres estaven situats majoritàriament en domicilis castellano-parlants? És per això que també majoritàriament, les persones i famílies escollides per aquests programes ho són?
Comentario:
La gran pregunta es si son ells els que ens imposen el que hem de veure a la Tele, o ens posen el que vol veure la majoria de gent. Veient l'índex d’audiència d’aquests programes els culpables de la “telebasura” som nosaltres mateixos, ja que ho demanem.
Potser la telebasura es un reflex de la “societat basura” en què vivim i potser per això tanta gent s’identifica i segueix aquests programes. Només ens donen el que demanem.
Potser la telebasura es un reflex de la “societat basura” en què vivim i potser per això tanta gent s’identifica i segueix aquests programes. Només ens donen el que demanem.
Comentario:
La gran pregunta es si son ells els que ens imposen el que hem de veure a la Tele, o ens posen el que vol veure la majoria de gent. Veient l'índex d’audiència d’aquests programes els culpables de la “telebasura” som nosaltres mateixos, ja que ho demanem.
Potser la telebasura es un reflex de la “societat basura” en què vivim i potser per això tanta gent s’identifica i segueix aquests programes. Només ens donen el que demanem.
Potser la telebasura es un reflex de la “societat basura” en què vivim i potser per això tanta gent s’identifica i segueix aquests programes. Només ens donen el que demanem.
Comentario:
La gran pregunta es si son ells els que ens imposen el que hem de veure a la Tele, o ens posen el que vol veure la majoria de gent. Veient l'índex d’audiència d’aquests programes els culpables de la “telebasura” som nosaltres mateixos, ja que ho demanem.
Potser la telebasura es un reflex de la “societat basura” en què vivim i potser per això tanta gent s’identifica i segueix aquests programes. Només ens donen el que demanem.
Potser la telebasura es un reflex de la “societat basura” en què vivim i potser per això tanta gent s’identifica i segueix aquests programes. Només ens donen el que demanem.
Comentario:
La gran pregunta es si son ells els que ens imposen el que hem de veure a la Tele, o ens posen el que vol veure la majoria de gent. Veient l'índex d’audiència d’aquests programes els culpables de la “telebasura” som nosaltres mateixos, ja que ho demanem.
Potser la telebasura es un reflex de la “societat basura” en què vivim i potser per això tanta gent s’identifica i segueix aquests programes. Només ens donen el que demanem.
Potser la telebasura es un reflex de la “societat basura” en què vivim i potser per això tanta gent s’identifica i segueix aquests programes. Només ens donen el que demanem.