Diu una dita castellana, que "quien siembra lluvias, recoge tempestades", una altra més nostrada i menys fatalista diu "tal farās, tal trobarās". Les dues, i en dos idiomes diferents, s'escauen perfectament a la situaciķ que aquest dies viuen el catalā i l' espaņol.
Mentre veiem dia a dia, les continues desconsideracions que es viuen, al Congreso de los Diputados, contra la llengua catalana i els que la parlen, contemplem a distāncia i amb un somriure disimulat, els obstacles que troba la llengua castella per fer-se un forat a les institucions europees. No cal ni dir que sķc partidari dels que demanen l'ús habitual i continuat del Castellā al Parlament Europeu. Perō no puc evitar, que pel cap em rondi continuament, aquest "tal farās, tal trobarās".