Per més veler i corona que ostenti, tothom sap que en el camp de la política és una figura decorativa i que a casa qui porta els pantalons és la seva dona. Però el cert és que, com a “mandamás de los ejércitos de por tierra, mar i aire” convindria que ell, o els que li escriuen els discursos, es pronunciessin sobre el presumpte “soroll de sabres” que hi ha a les casernes.