Blogs.ya.com Quitar publicidad
OPINEN 3 i 4
Tres articulistes i els seus amics de ideologies distants retraten l'actualitat.
Acerca de
Problemes. Els teus, els meus, els de tots. Les meves dèries i hobbys. La gastronomia, pel damunt de tot.
Sindicación
 
2005

A la fi de l’any és costum fer balanç. Els mitjans informatius fan un resum del que ha donat de si l’any. Aquesta web encara no ha complert l’any, però és també moment de fer balanç. Han estat uns 250 acudits, consells, suggeriments, avisos, articles d’opinió...en poc més de deu mesos.
L’objetiu ha estat posar sempre que he pogut el dit a la nafra, dels despropòsits més grans que ens han envoltat. En altres moments, han estat reconeixements de fets poc valorats pel nostre entorn. Algunes puntualitzacions i dedicar espais, quasi humiliants, a aquells que s’ho mereixen i que sovint en són reincidents. Gent que la tinc entravessada i que contínuament fa demostracions que no mereix altra consideració.
En aquest ànim de posar la gent al seu lloc, no he estat l’únic que he col•laborat en fer més famosos a autèntics (poseu l’adjectiu vosaltres)com ara Bono, Losantos, Acebes, Ibarra, Laporta, Aznar o Sala-Martín. Per més que la COPE hagi guanyat audiència, m’he donat el gust de dir el que pensava i de promocionar (sense saber-ho) la recollida de signatures de Ricardo Royo Villanova, contra Losantos, a l’hora que continuo demanant als experts en lleis que el portin davant els tribunals d’una puta vegada.
Per pena del meu director, els artícles més extensos han estat dedicats al món del ciclisme (una disciplina per la que tinc gran afició) i els més variats, per fer-lo content, a la gastronomia (una altra gran passió que compartim).
Això va començar a finals de Febrer, coincidint amb l’atrevit referèndum de ZP sobre la constitució europea (3 Feb).
El Març, els temes van donar més joc. Eminentment va ser un mes malaltís. Una, grip com tantes altres malalties mal tractades a la sanitat pública (7)*, un subsòl, caramelitzat, cansat i uns polítics crispats(12,29). Malaltia terminal pel Woijtila (27). Temes religiosos. No podia ser altra mes, el dels capellans, el de la Setmana Santa que encara celebrem en “llatí tradicional” i la cultura que la lletra amb sang entra (11,25).
La novetat va ser la del nou partit d’Euskadi (26). 10 mesos després, encara no tinc clar si eren etarres camuflats, quatre despistats, o una colla d’oportunistes que va acabar venent la llista als interesos d’HB o a altres.
A l’abril, el nou partit va seguir donant joc a un Escadi on s’hi feien eleccions (1,15,17,18). I es començava a parlar de les eleccions següents a Galizia, mentre es presagiava el final Fraga (25,28). Efectivament, el Woijtila va acabar morint i es va muntar el show més vomitiu imaginable (4,6,7,8,9,19,21,22,27) per acabar amb l’elecció de Beneton 16. També va morir Ranier (13).
El Maig ens va portar el reconeixement del Congrés de Diputats, que el que va fer en el seu dia Carod-Rovira no va estar tant delectiu com s’havia volgut fer veure, tots els demòcrates van votar negociar amb ETA (18). Ibarra va començar a escalfar motors(6). La Generalitat va seguir amb la desencertada política d’adjudicar presons sense comptar amb la realitat de país(11). França es va desmarcar del compromís europeu (30) i els Mossos de la Tura es van enemistar amb la Catalunya interior(31).
A banda de tot allò que ens cau més a prop, com la llarga indecisió del nostre governs sobre la línia de Molt Alta Tensió i el quart cinturó(2), i la mala educació dels motoristes que desembarquen a la nostra comarca(12), el Juny va ser molt PP. Va començar un costum que no sabem fins quan durarà, el de les manifestacions subvencionades(9,19,20). El Juny, també va posar fi a la “glaciació” Fraga(17,28).
El Juliol va començar amb una notícia que ens va fer somriure i donava protagonisme a Londres, com a organitzadora d’uns JJOO (6). Però de seguit, la capital anglesa va prendre un protagonisme més fastigós (7,10,12,24). La poca traça de la NASA i el Discovery, també ens va fer riure(3,30), i l’extrema sequera que ens ha afectat els darrers 20 mesos ens va preocupar. Els Calipo, hi vàrem fer la nostra aportació(29).
L’Agost, va portar notícies típiques d’Agost. Culebrots futbolístics(1), insòlits descobriments científics(2,5), turisme accidentat en vols de baix cost(28),un nou cas Almeria(9) i la continua aportació de personatges funestos i immorals com Laporta(12), Blair(17) i PedroJ(18). Un tractat sobre l’orxata ens va refrescar la calorada(26).
El Setembre, que sempre comença com un Agost moribund, ens va despertar amb una notícia impactant. Els Huracans al sud dels USA, va fer trontollar les teories del que és Primer món(2,3). Ibarra va seguir desbarrant(5), i Mas, Duran i Puig, es van posar idiotes en el tema de l’Estatut(69,27,30). Un bon començament, ens va fer somniar en una gran tardor de bolets(25).
El mes Calipo, va ser l’Octubre, amb la celebració dels 10 anys de la prestigiosa Societat gastronòmica granollerina(12). En la mateixa tònica positiva i somniadora seguíem confiant en el ZP federalista (1). Algú posava a ratlla a Laporta(2) i d’altres hi volien posar a Losantos(4). El somni de l’Hoquei català es va esvair(14), com també es va esvair el meu futur com endeví(15,31). L’amenaça de la grip aviar ens posava la pell de gallina(19) i Maragall, margallejava fora de test(20), en mig de males premonicions davant la presentació de l’Estatut a Madrid(28,30).
El Novembre començava més optimista amb el tema de l’Estatut, el neixamnet de la infanta suposava una excusa per modificar la Constitució(1), i l’aparició del “tres tenors” Mas, de Madre i Carod(dos tenors i una prima dona) a Madrid va ser immillorable(3). Mireu com va ser, que Ibarra es va infartar(7).
Mals dies per als fatxes que es manifestaven amb capellans(12), ploraven els 30 anys de la mort de Franco(17,18), i enrabiats proposaven boicots a Catalunya(28). Ningú em va saber dir si Pedrosa faria bon paper als 500cc(10) i els Calipo van trobar patró-mascota(19).
Per poc el Desembre congelat ens fa un “dos en uno” a la plaça de braus de Móstoles(1). Ha estat un resum de celebracions: Aniversari Tinell (16), Gotovina(11), tritó (20). El repartiment dels diners de la UE(22) ens ha deixat tebis i el mal rotllo d’España contra l’Estatut ens deixa glaçats.

Un any més. Prometo seguir donant guerra i convidar-vos a donar-la amb mi. M’agradaria poder fer aquesta web més gran, en companyia d’altres firmes. A veure si ho fem.

* dia del mes en que hi ha artícle publicat en referència al tema.
No