Amb il·lusió, amb un somriure o amb el ressò que es mereix, sabem que tenim un animal vertebrat endèmic a Catalunya i que per tant, per evitar la seva extinció, necessita del nostre recolzament i protecció.

Coneixem del esforços de particulars i, també una mica de l’administració, per defensar alguns animals autòctons del nostre país. Ara cal protegir-ne un de salvatge, que també està en peril d’extinció. A més és originàriament adaptat a la nostra comarca.

El gos d’atura i el guarà català són simpatiquíssims. Aquest animal amb característiques rèptils i amfíbies també. Si algú és prou oportú per a aprofitar-lo per fer negoci, que ho fací i si és de la nostra comarca millor. Tot el que sigui potenciar el nom del Montseny i el seu entorn, en honor de tots aquells que hi ha fet vida i ha treballat per difondre els seus aspectes naturals, és positiu per a tots.

Pels més curiosos, us adverteixo que no us endinseu a les part més humides de la muntanya d’ametistes, per veure’l. Ja fa molt fred i està hivernant.

Encara que pugui semblar una qüestió menor i anecdòtica com la del cap de bacus efeb, descobert als budells de Granollers, és prou important i em proposo parlar-vos-en més sovint.

puto