Plantar cara, i tots

Començant pel partit dels Socialistes de Catalunya, seguint pel govern català, i acabant per la resta de partits que han redactat l’Estatut, sense voler treure’n rèdit electoral, tots plegats han de plantar cara.
Les contínues rebaixes que planteja la vessant espanyola de la negociació, en resum el PSOE, sobre el redactat final de l’Estatut, no ens ha de deixar indiferents.
No pot ser que el federalisme que venia Zapatero, sigui un sucedani. No pot ser que les tesis falangistes de Bono, o la implantació definitiva del subsidi total de Ibarra i Chaves, falsegin tot el que prometia Zapatero. Sobes, Sevilla i tants d’altres, no poden perdre l’oportunitat de demostrar que el PSOE i el PP, no s’assemblen de res. Sobretot, Zapatero, ha d’entendre que si Catalunya no aconsegueix una situació satisfactòria dins d’Espanya, la buscarà fora.
I quan parlo que tots plegats hem de plantar cara, no únicament em refereixo als polítics. Tots, i sortir al carrer si convé. Tothom ho ha de saber.
De fet ja ho sap tothom. Però ara és el moment de recordar-ho a tothom. Quan dèiem no a la guerra, tots sabíem que hi havia unanimitat en aquesta qüestió, però és va sortir al carrer per si algú no ho creia. Torna a ser moment de mobilitzar-nos. En veu alta, per escrit, sortint al carrer i obrint escletxes entre el demòcrates i els que no ho son.