Si els excessos de ingestió són alguns dels “clàssics” d’aquestes dates, com ja us apuntava l’altra dia. Un altra “clàssic” és la “camama” de la o les maratons.
Cada vegada que se’n convoca una, no puc evitar de pensar que és una de mostra del gran fracàs de la gestió dels nostres polítics. No hi ha més collons que arribar a aquesta conclusió. Després de la nostra constant contribució, amb impostos i retencions, a l’economia col•lectiva, resulta que encara ens han d’espoliar una vegada més, perquè no hi arriben.
Entendria més les maratons, si fossin per ajudar al tercer món,ja que el compromís que tenen les administracions és el de gestionar els nostres impostos per cobrir les nostres necessitats primordials. Per tant, la nostra caritat seria de lògica que fos per ajudar més enllà de la nostra civilització. De tota manera ja sabem que amb els nostres impostos fan el que volen, i que en concret ja serveixen per mantenir els ganduls d’àrees tercermundistes (o primermorristes)com ara extremadura, andalusia o la manxa.
A més, sabem que les maratons són iniciatives molt lloables, amb alguns aspectes lleugerament obscurs del que un altra dia ja us parlaré.