Ja fa mesos que, per les seves opinions i implicacions socials, Oleguer és uns dels poc futbolistes pels que sento simpaties, més enllà dels límits terreny de joc.
Després de mostrar-se ferm en la seva actitud, arribo fins i tot a comprendre que la situació actual, l’hagi situat en mala situació i l’hagi superat.
El jove sabadellenc és objecte d’una gran trampa, que pretén descol•locar-lo. Estan jugant amb ell i segurament no te cap interès en quedar com el gran antipàtic de les espanyes, on el poden arribar a considerar l’extensió esportiva de Carod-Rovira. També és complicat per a un professional renunciar a l’aparador d’un Mundial de futbol.
De tota manera, em sembla que hauria d’actuar amb la fermesa de sempre i negar-se a jugar en nom d’España. Perquè en el fons, em dona la impressió que estan jugant amb ell. Li estan posant la mel als llavis per tal que “quedi retrat”, i finalment fotre-li una cossa al cul. Ja que ara, el pre-seleccionen entre 33 noms, que finalment quedaran reduïts a 23. Li volen fer mal. No hauria de caure a la trampa i aconseguir definitivament la simpatia del seu públic. Aconseguir i fer, el que no te collons de fer el seu President, que ahir encara deia allò de “para el Barsa és un orgullo que sus jugadores sean seleccionados”. Que en Laporta és, i ha estat fins ara, el fre més gran a les seleccions nacionals catalanes ja ho intuíem, però no calia que per sortir cinc minutets més a la tele i caure simpàtic, ho digués en veu alta.