Michelins, i d'altres honors i horrors
Als darrers mesos de l'any, algunes guies gastronòmiques, com ara la Michelin posen nota. És moment de diferents celebracions per part dels estrellats. No em sembla malament que ho celebrin, però tots plegats hem de tenir molt clar que l'elecció està feta a conseqüència del paladar i la butxaca dels que la fan. És informació escrita sobre gustos, encara que es digui que sobre gustos no hi ha res escrit. Per tant cal refiar-nos del nostre paladar i del que ens digui gent que sabem quin paladar tenen. Paladar difícil d'enganyar i moralitat a prova de regals.
En el capítol d'opinions sobre gastronomia, hi podem incloure tot el que els membres de la Penya Calipo escrivim a la nostra web www.penyacalipo.com. Però, no es pot analitzar de la mateixa manera. Allò és molt més seriós i rigorós. El que es pot analitzar a partir del que es pot llegir a www.penyacalipo.com , és ben diferent. Són les impressions d'un àpat. Impressions d'una dotzena de paladars que no es casen amb ningú i que no tenen cap complexe a l'hora de posar una nota més baixa a un "mitxelinero estrellat", que a un cuiner de menys renom o, fins i tot, a un no professional.
No entraré en detalls sobre si la distribució d'estrelles d'aquest anys s'ha fet bé o no. Segurament que s'ha fet en consonància als "inspectors" que han tastat el menjar de molts d'aquets restaurants. També alguna deu respondre a pressions, i perquè no, suborns. S'ha celebrat molt que una dona catalana hagi rebut tres estrelles. No m'extranya, tot i fer-se'm antipàtica, la de Sant Pol, s'ho deu merèixer. Com també es deu merèixer baixar nota Arola, i la Penya Calipo en pot donar fe. El nostre darrer àpat a l'Abellán, l'Arola i el Fabes "petit", va deixar molt que desitjar. Més que estrelles, mereixien aquelles nits, estar estrellats.
De la guia de "lo mejor de la gastronomia" cal destacar que Ferran Adrià continui a dalt de tot, tot i la catalanofòbia que traspua tot el que ve de Madrid, i que allà ja fa molts dies que aposten fort per un tal Dacosta. També s'ensuma a la seva web, que els comença a emprenyar que Santi Santamaria col•leccioni estrelles en la mateixa mesura que obre nous negocis. Veurem fins on arriba el boicot. Per començar ho engloben tot com a cuina espanyola. M'agrada més parlar i degustar les cuines com a basques, gallegues, valencianes, càntabres, catalanes, andaluses, i s'hi m'apureu més, localitzades com ara l'empordanesa o pirinenca. De mar, interior o muntanya. Humit o secà.
En el capítol d'opinions sobre gastronomia, hi podem incloure tot el que els membres de la Penya Calipo escrivim a la nostra web www.penyacalipo.com. Però, no es pot analitzar de la mateixa manera. Allò és molt més seriós i rigorós. El que es pot analitzar a partir del que es pot llegir a www.penyacalipo.com , és ben diferent. Són les impressions d'un àpat. Impressions d'una dotzena de paladars que no es casen amb ningú i que no tenen cap complexe a l'hora de posar una nota més baixa a un "mitxelinero estrellat", que a un cuiner de menys renom o, fins i tot, a un no professional.
No entraré en detalls sobre si la distribució d'estrelles d'aquest anys s'ha fet bé o no. Segurament que s'ha fet en consonància als "inspectors" que han tastat el menjar de molts d'aquets restaurants. També alguna deu respondre a pressions, i perquè no, suborns. S'ha celebrat molt que una dona catalana hagi rebut tres estrelles. No m'extranya, tot i fer-se'm antipàtica, la de Sant Pol, s'ho deu merèixer. Com també es deu merèixer baixar nota Arola, i la Penya Calipo en pot donar fe. El nostre darrer àpat a l'Abellán, l'Arola i el Fabes "petit", va deixar molt que desitjar. Més que estrelles, mereixien aquelles nits, estar estrellats.
De la guia de "lo mejor de la gastronomia" cal destacar que Ferran Adrià continui a dalt de tot, tot i la catalanofòbia que traspua tot el que ve de Madrid, i que allà ja fa molts dies que aposten fort per un tal Dacosta. També s'ensuma a la seva web, que els comença a emprenyar que Santi Santamaria col•leccioni estrelles en la mateixa mesura que obre nous negocis. Veurem fins on arriba el boicot. Per començar ho engloben tot com a cuina espanyola. M'agrada més parlar i degustar les cuines com a basques, gallegues, valencianes, càntabres, catalanes, andaluses, i s'hi m'apureu més, localitzades com ara l'empordanesa o pirinenca. De mar, interior o muntanya. Humit o secà.