Ara torna a tocar parlar de seleccions nacionals. L'hoquei català i el seu futur com a selecció, torna a estar en mans de les Federacions d'Hoquei de tot el món i en especial de la espanyola. És de suposar que si està en mans del altres, el futur és complicat. Si s'aconseguís, la feina dels que ho porten entre mans, haurien de ser eternament reconeguts.
És molt difícil. És dificilíssim. Dins el caràcter universal, i en el món de l'esport encara més (per més fair-play i barons de Coubertain) no es podria mai reconèixer que s'acceptés a un grup d'esportistes millors, de manera que de cop i volta encapçalessin el rànking mundial. Per posar un exemple, és com allò del mirall de la bruixa que li pregunta cada dia si hi algú més bonica, per eliminar-la quan aparegui. Al mirall de les millors seleccions del món hi ha aparegut, quan se'ls pregunta si existeix una sel.lecció millor, sempre la mateixa resposta: Catalunya. Quan aquest missatge apareix al mirall de la selecció espanyola, el temor és total. Un missatge més enverinat que tot l'articulat de l'Estatut. Espanya doncs, ha de tenir per força el suport de Portugal, Argentina, Itàlia, França, Holanda.....Tot els que algun dia han somniat ser els millors, no ho podrien suportar. I menys els espanyols, que haurien de buscar jugadors a no sé on. Continuo sense saber que tal juguen, Acebes, Zaplana i Rajoy.