Fa dies que no us escric sobre les guies gastronòmiques del Periódico. Una de les guíes que apareix aquest cap de setmana és la de La Cerdanya i Andorra. Estic encuriosit per saber a quins cuiners s’encomanaran, per la por que ja he expressat en altres ocasions que tinc. Por, que surtin quatre il•luminats fent “mariconades” que no tenen res que veure amb el que entenem per cuina de sempre, feta amb productes autòctons i tal...
Avui però, en el programa cuines(tv3)hem tingut un avanç. Ha sortit un paio afrancesat, que es veu, que és el que representarà la cuina andorrana a la guia. No recordo com es diu. El impacte més fort, ha estat en el que ha fet. Un plat que sortirà en la guia i que entre els ingredients conta amb productes tant “nostrats” com la iuca i la patata lila xinesa. Un dels processos que ha utilitzat amb tota la naturalitat del món, és el de l’escuma, feta amb aquell aparell on s’hi aplica aire comprimit o gas. Molt típic.
No tinc res en contra de les innovacions a la cuina, però no és el lloc on utilitzar-la. Podrien publicar un fascicle futurista o només dedicat a les proeses de l’Adrià i companyia. Tampoc trobaria aquesta escuma tant descabellada si fos feta amb sabor de col d’hivern, de trinxat o de nap de talltendre. Fins hi tot, acceptaria que fos coronada d’una píndola, això si, un pídona o una càpsula que comprimís el gust de la rosta.