Artur Mas continua pixant fora de test. Ara, està amb “la brometa” d’acusar els partits que formen el govern plural català, d’allargar innecessàriament l’elaboració del nou Estatut d’autonomia.

A aquest home li descobrim cada dia nous defectes. Ara resulta que li falla més la memòria que a un ancià desorientat (no em refereixo a Jordi Pujol). Ja no se’n recorda que no fa encara un més va amenaçar d’avortar el nou estatut, i que avui encara continua marejant la perdiu, mentre decideix si participarà al Miravet-2. Dies enrera ja vaig comentar que un nou estatut sense que ell figuri com President o Conseller en Cap, no li deu fer cap gràcia.

Si, fins ara, hi posa tantes pegues, què farà quan la fiscalia tregui nous fruits de la seva investigació més enllà del 3%.

Tots tenim pressa per passar les angúnies de sempre. Tots volem un nou estatut i nou finançament, tant aviat com es pugui. Si a més, el president Maragall convoqués eleccions, una vegada aprovat per referèndum, entendria que Mas tingués encara més pressa. Pressa per poder, de nou, durant tres setmanes sortir moltes vegades a les televisions i a les fotos de premsa i creure’s que encara pot ser algú.