Futbol i sentiments
Encara hi ha coses imprevisibles en el món del futbol.
Als que ens agrada fer d’endeví, abans de començar els partits, tot pronosticant els resultats, també ens agrada preveure quins entrenadors no arribaran a la fi de la temporada i quins jugadors canviaran de club.
Dissabte, les apostes eren clares. Si l’Espanyol guanyava, Lotina seguia. Si no guanyava, el fotien al carrer. Es pot dir que un 50% de la gent pensava que seguiria i l’altra no. Ningú preveia que, sense guanyar el partit, Lotina pogués seguir i encara menys que en sortiria reforçat.
L’home s’ho mereixia. O millor dit, no mereixia ser que se’l tractés malament.
Una vegada s’ha conegut la versió dels jugadors, que diuen que estan amb ell i el clam de l’afició, tots els pronòstics han estat errats.
Possible i rarament l’equip s’ha vist més reforçat fotent el pena contra el cuer, que si haguessin guanyat jugant igual de malament.
Més enllà dels resultats, aquest cap de setmana hem descoberts que en el món del futbol hi ha sentiments. Que duri. Que duri Lotina, i que després de l’exhibició de sentiments, hi hagi una continuïtat en els resultats.
També a Girona, Frankie Dueñas, va ser aplaudit, tot i jugar un partit fluix. La gent el va animar mentre es reupera d’una de les seves lesions, més o menys cròniques, per les quals va ser mal tracta, per seu club anterior. Un club molt acostumat a jugar i a manipular els sentiments dels seus afcionats.
A Madrid, no. A Madrid continuen crispats amb l’Estatut i la seva xenofòbia anti-catalana es va quintuplicar en el color de la pell d’Eto’o.
Als que ens agrada fer d’endeví, abans de començar els partits, tot pronosticant els resultats, també ens agrada preveure quins entrenadors no arribaran a la fi de la temporada i quins jugadors canviaran de club.
Dissabte, les apostes eren clares. Si l’Espanyol guanyava, Lotina seguia. Si no guanyava, el fotien al carrer. Es pot dir que un 50% de la gent pensava que seguiria i l’altra no. Ningú preveia que, sense guanyar el partit, Lotina pogués seguir i encara menys que en sortiria reforçat.
L’home s’ho mereixia. O millor dit, no mereixia ser que se’l tractés malament.
Una vegada s’ha conegut la versió dels jugadors, que diuen que estan amb ell i el clam de l’afició, tots els pronòstics han estat errats.
Possible i rarament l’equip s’ha vist més reforçat fotent el pena contra el cuer, que si haguessin guanyat jugant igual de malament.
Més enllà dels resultats, aquest cap de setmana hem descoberts que en el món del futbol hi ha sentiments. Que duri. Que duri Lotina, i que després de l’exhibició de sentiments, hi hagi una continuïtat en els resultats.
També a Girona, Frankie Dueñas, va ser aplaudit, tot i jugar un partit fluix. La gent el va animar mentre es reupera d’una de les seves lesions, més o menys cròniques, per les quals va ser mal tracta, per seu club anterior. Un club molt acostumat a jugar i a manipular els sentiments dels seus afcionats.
A Madrid, no. A Madrid continuen crispats amb l’Estatut i la seva xenofòbia anti-catalana es va quintuplicar en el color de la pell d’Eto’o.