Al bosc, només sentit comú
Fot molts anys que sento i veig “llestos” que reparteixen carnets de “nosequè” i que donen consells a tort i a dret. Em refereixo a les enormes pallisses “d’experts”, que em rebut al llarg de molts anys, tot insistint que al bosc s’hi va amb cistell i ganivet, si de buscar bolets, es tracta.
Em sembla, que de sempre, tothom que va premeditadament a buscar bolets, si fot ben calçat, vestit amb la roba adient i acompanyat de cistell i ganivet. També està clar que quan t’hi fots de manera improvisada, tot s’hi val. I que, a ningú amb dos dits de front(n’hi ha molts que no hi arriben) se li acudeix anar amb un rampí, ni obrir-se pas a cop de sabre.
Tot plegat ve “a cuento” dels nous consells del “llestos”, que ara diuen que res de ganivet. Ara cal arrencar. No sé quins collons de problemes li troben al tall del ganivet.
En aquest cas, com tant d’altres cal actuar amb sentit comú. El de cadascú.
El meu, em dicta que quan la cosa no va de imprevist, cal portar botes que protegeixin be el turmell, pantalon llarg (les teles i altres materials espessos ben teixits eviten punxades), màniga llarga i un cangur per quan la cosa està massa molla. Barret per no ferir-me la calba, ni el front. Cistell, bosses, ganivet i tisores. I us diria més, un rellotge per no fer tard (quan el dia funciona, et passen les hores que ni te’n adones).
Us semblarà ironia lo de les tisores i barroer lo de les bosses, però per a la pràctica de la silvicultura, són ideals. No vull presumir de científic respectuós, però a banda de la jardineria silvestre, per collir bolets que surten en colònies (tipus trompeta i rossinyol de pi), les tisores, em resulten molt còmodes.
Perquè en definitiva, de sempre, m’ha agradat anar amb ganivet per no emportar-me tanta merda a casa, no pels consells dels micòlegs. I els he collit amb ganivet, tret d’aquells exemplars que m’ha sabut greu no emportar-me’n sencers (amor propi i depredació). El tema de la tisora és pel mateix: Comoditat i neteja. D’un sol tall te’n pots emportar 4 ó 5, i la merda arrelada no l’aixeques. Les bosses les porto per separar espècies, més i menys delicades i per si al cistell no hi cap tot. I si vols aplegar quatre pinyes, per encendre el foc, la bossa també és ideal.
Però vaja, en definitiva, el que més convé és sentit comú. Respecte amb l’entorn i fotre de tant en tant quatre crits (encara que vagis sòl) per evitar la perdigonada d’algun caçador o l’ensurt imprevist d’un cérvol o un senglar.
Em sembla, que de sempre, tothom que va premeditadament a buscar bolets, si fot ben calçat, vestit amb la roba adient i acompanyat de cistell i ganivet. També està clar que quan t’hi fots de manera improvisada, tot s’hi val. I que, a ningú amb dos dits de front(n’hi ha molts que no hi arriben) se li acudeix anar amb un rampí, ni obrir-se pas a cop de sabre.
Tot plegat ve “a cuento” dels nous consells del “llestos”, que ara diuen que res de ganivet. Ara cal arrencar. No sé quins collons de problemes li troben al tall del ganivet.
En aquest cas, com tant d’altres cal actuar amb sentit comú. El de cadascú.
El meu, em dicta que quan la cosa no va de imprevist, cal portar botes que protegeixin be el turmell, pantalon llarg (les teles i altres materials espessos ben teixits eviten punxades), màniga llarga i un cangur per quan la cosa està massa molla. Barret per no ferir-me la calba, ni el front. Cistell, bosses, ganivet i tisores. I us diria més, un rellotge per no fer tard (quan el dia funciona, et passen les hores que ni te’n adones).
Us semblarà ironia lo de les tisores i barroer lo de les bosses, però per a la pràctica de la silvicultura, són ideals. No vull presumir de científic respectuós, però a banda de la jardineria silvestre, per collir bolets que surten en colònies (tipus trompeta i rossinyol de pi), les tisores, em resulten molt còmodes.
Perquè en definitiva, de sempre, m’ha agradat anar amb ganivet per no emportar-me tanta merda a casa, no pels consells dels micòlegs. I els he collit amb ganivet, tret d’aquells exemplars que m’ha sabut greu no emportar-me’n sencers (amor propi i depredació). El tema de la tisora és pel mateix: Comoditat i neteja. D’un sol tall te’n pots emportar 4 ó 5, i la merda arrelada no l’aixeques. Les bosses les porto per separar espècies, més i menys delicades i per si al cistell no hi cap tot. I si vols aplegar quatre pinyes, per encendre el foc, la bossa també és ideal.
Però vaja, en definitiva, el que més convé és sentit comú. Respecte amb l’entorn i fotre de tant en tant quatre crits (encara que vagis sòl) per evitar la perdigonada d’algun caçador o l’ensurt imprevist d’un cérvol o un senglar.