La darrera maragallada, ha acabat de manera indefinible.
Que després de l'eufòria estatutària no ho hagi pogut celebrar com "il faut", li ha d'haver ocasionat el rampell autístic, que l'ha portat a l'enrenou que ha muntat els darrers dies.
Ja en som de conscients que hi ha uns quants consellers que no donen, ni podran donar mai la talla. També tenim clar que urgeix un canvi. Però no es pot solucionar de cop, ni emprendre una d'aquelles accions onanístiques que ja coneixem amb el sobrenom de "maragallada".
El tema s'ha reconduït, provocant no pocs somriures i rialles, entre els que ja fa dies tenen a punt l'artilleria més pesada en contra de les iniciatives federalistes que rumia Zapatero.
L'honorable ha "pujolojeat" una estona, i tot torna al seu lloc. Valdria la pena que la cosa, no quedés tampoc en una anècdota, i que fos el punt de partida d'una neteja de cutis del govern.

Carrillo! A Paracuellos encara se sent fresa, dels que et reclamen.
El problema de l'ampolla és greu, però ara, no és per abús és per manca (prohibició). El delirium tremens és més greu i traidor.

El cutis i més coses ja ens el netejaran a Madrid. Aquí cal posar seny, estar units i mirar que el Maragall deixi l'ampolla de moment,ja ho celebarem més endavant si s'escau.