En la humana costum ,i defecte, de prejutjar al personal, sovint havia caigut en la trampa de definir, amb dues possibles opcions, persones desconegudes. Ho entendreu, davant un personatge del qual traspuava un determinat conjunt de rareses, acostumava a pronosticar que es tractava d’un gai o un capellà. Amb el pas del temps he fet autocrítica d’aquests pronòstics, tot i que acostumava a encertar. En el univers humà hi moltes altres possibilitats que quadren en un ser diferent i per tant, ara considero que és molt simple prejutjar.
Però resulta que tampoc anava massa equivocat quan agrupava en un espai tant proper a gais i capellans. Resulta que ara, per primera vegada a la història, el vaticà barrarà el pas al sacerdoci, a tota persona amb inclinacions homosexuals. Això ve a significar, que fins ara no s’hi posava cap obstacle. Per tant no es estrany que sovint llegim informacions de violacions de nens per part de capellans, i fins i tot bisbes.
La novadora iniciativa deixa clar que a partidari serà més difícil trobar vocacions, i per tant cada dia en seran menys. Em refereixo als capellans.
Aprofito l’avinatessa per reconèixer un mèrit a aquest “simpàtic col•lectiu”. Diuen que els bisbats catalans han demanat a la COPE que deixi de calumniar els catalans i tot allò que fan.

Una gran alegria que cada dia siguin menys, per mi podrien plegar tots, la COPE la primera.