Final de pel·lícula
La tonteria dels demo-cristians era la gota que vessava el got i a la vegada una gerra d'aiguafreda. Es va arribar a un acord, però la jugada de Duran va posar aigua al vi. Ens hem de conformar amb el que tenim. I com deia aquell, ens agrada el que tenim.
El matí d'avui, m'ha semblat tant bonic, com el del 15-M. I encara en vindran més. Carai com han canviat les coses des del 14-M....
El temps ens ha vingut a donar la raó, els que defensàvem que a grans trets, tot era pantomima. Però, amb un afegit, la pantomima s'ha anat exagerant, a mesura que s'acostava el 30 se Setembre. El que ha passat, també ho havia anunciat fa dies Carod. La part final ha estat encarregada a un bon director teatral o cinematogràfic. La veritat és que ha tingut totes les emocions lligades a un bon final. Algun actor, no ha estat a l'altura. O millor dit, ha estat només professional, sense arribar a la pell dels espectadors.
El final, ha estat tant bo, que no recordem ni el que molta gent comentava fins fa quatre dies. Recordeu: "Què foten?","Perquè ho allarguen tant?", "Fa falta un estatut?", "Que es fotin d'acord d'una puta vegada!".
En fer-ho tant llarg i difícil han aconseguit que tots plegats mostréssim interès per l'Estatut, que els consideréssim importants, que desitgéssim un final feliç i que tot plegat convertís l'Estatut, en alguna cosa nostra.
Quan em refereixo al paper dels actors, cal puntualitzar, que el protagonista Maragall no ha estat a la fi, impecable en la seva actuació, com si ho ha estat Mas. El primer actor, Maragall, no hauria d'haver permès (no s'hauria d'haver deixat fer el gol) que l'actor secundari, Mas, fer el discurs emotiu davant la cambra. Però vaja, només ha estat un detall.
L'èxit ha estat tant total, que no es podrà dir que és l'Estatut d'en Maragall, ni tampoc d'en Mas. També és l'Estatut d'en Carod, d'en Saura, la Manuela, el Iceta, en Boada, en Ridao...en definitiva de tots. Fins i tot, i per desgràcia, també d'en Duran. I encara diria més, també d'en Piqué, perquè continuo pensant que segueix el que li manen, sota amenaça, Acebes, Zaplana i Rajoy.
Ara queda la part final. La guerra mediàtica, i en tots els sentits, que comencen des de Madrid i que farà mal, sobretot si ve de la mà de Guerra, Bono, Ibarra, Díez i fins i tot Sevilla. Seria una magnífica ocasió per facturar al PP "les perles" Bono, Ibarrra, Díez etc
El matí d'avui, m'ha semblat tant bonic, com el del 15-M. I encara en vindran més. Carai com han canviat les coses des del 14-M....
El temps ens ha vingut a donar la raó, els que defensàvem que a grans trets, tot era pantomima. Però, amb un afegit, la pantomima s'ha anat exagerant, a mesura que s'acostava el 30 se Setembre. El que ha passat, també ho havia anunciat fa dies Carod. La part final ha estat encarregada a un bon director teatral o cinematogràfic. La veritat és que ha tingut totes les emocions lligades a un bon final. Algun actor, no ha estat a l'altura. O millor dit, ha estat només professional, sense arribar a la pell dels espectadors.
El final, ha estat tant bo, que no recordem ni el que molta gent comentava fins fa quatre dies. Recordeu: "Què foten?","Perquè ho allarguen tant?", "Fa falta un estatut?", "Que es fotin d'acord d'una puta vegada!".
En fer-ho tant llarg i difícil han aconseguit que tots plegats mostréssim interès per l'Estatut, que els consideréssim importants, que desitgéssim un final feliç i que tot plegat convertís l'Estatut, en alguna cosa nostra.
Quan em refereixo al paper dels actors, cal puntualitzar, que el protagonista Maragall no ha estat a la fi, impecable en la seva actuació, com si ho ha estat Mas. El primer actor, Maragall, no hauria d'haver permès (no s'hauria d'haver deixat fer el gol) que l'actor secundari, Mas, fer el discurs emotiu davant la cambra. Però vaja, només ha estat un detall.
L'èxit ha estat tant total, que no es podrà dir que és l'Estatut d'en Maragall, ni tampoc d'en Mas. També és l'Estatut d'en Carod, d'en Saura, la Manuela, el Iceta, en Boada, en Ridao...en definitiva de tots. Fins i tot, i per desgràcia, també d'en Duran. I encara diria més, també d'en Piqué, perquè continuo pensant que segueix el que li manen, sota amenaça, Acebes, Zaplana i Rajoy.
Ara queda la part final. La guerra mediàtica, i en tots els sentits, que comencen des de Madrid i que farà mal, sobretot si ve de la mà de Guerra, Bono, Ibarra, Díez i fins i tot Sevilla. Seria una magnífica ocasió per facturar al PP "les perles" Bono, Ibarrra, Díez etc
Comentario:
Coincideixo amb tu quan dius que tot ha estat molt teatral, molt mediàtic, massa "maco" per ser veritat.
Ara haurem d'estar molt atents dia a dia per vetllar que aquest Estatut no faci "tururut".
Confiem que els amics d'ERC lluitin pel correcte desenvolupament de tots els tràmits i que les tisores no estiguin massa esmolades (millor si estan oscades i no tallen).
Salut i un bon Estatut (mai més ben dit), encara que com diu en Tito, l'autonomia que ens cal és la de Portugal.
Ara haurem d'estar molt atents dia a dia per vetllar que aquest Estatut no faci "tururut".
Confiem que els amics d'ERC lluitin pel correcte desenvolupament de tots els tràmits i que les tisores no estiguin massa esmolades (millor si estan oscades i no tallen).
Salut i un bon Estatut (mai més ben dit), encara que com diu en Tito, l'autonomia que ens cal és la de Portugal.