Només han estat els darrers vint quilòmetres, però n’hi ha hagut prou, tot i que els més espectacular s’ha comprimit en els darrers seixanta. El campionat del món de fons en carretera de ciclisme, ha estat espectacular en la seva part final. L’escapada als darrers cinc quilòmetres del final,de tres dels “pura sang” més qualificats del “peloton” internacional, el “grill” Bettini, Bogerd i Vinokurov, feia previsible un impressionat final comparable al de les millors proves flamenques de la copa del món. Entre els tres “monstres” el favorit era Paolo Bettini, per categoria, palmarés i moment de forma demostrat all llarg de la cursa i de la passada Vuelta. El gran grup venia tant a prop, que feia el final encara més “morbós”. No hi havia espai per especular i calia esbrinar quin dels tres “tindria” més morro d’amagar-se i guanyar a la fi. Cap dels tres ha especulat amb barra, ni cap dels tres tampoc a regalat res al contrari. Tot plegat ha possibilitat el gran grup s’acostés de manera imparable. No quedaven més de 300 metres quan els millors “sprinters” del grup, entre els quals no hi era Alessandro Petachi, han avançat com bales el tres escapats. Alejandro Valverde amb el seu espectacular final els ha superat. Però al grup hi anava un altra corredor molt complert, més expert en “clàssiques” i en cara més “sprinter”: Tom Boonen. No s’havia deixat veure al llarg dels 272 quilometres anteriors, però ha ensenyat les dents al moment just. Un autèntic “matador”. I què dir de Valverde, ha tornat a mostrar que està en la seva línia i que manté una progressió impressionant. Està cada vegada millor. Només li queda ser intractable a les contra-rellotges. Si acaba sent així, com deia avui un dels periodistes que retransmetia la prova, en lloc de continuar comparant Valverde amb Jalabert, se’l podrà començar a comparar amb Eddy Merckx, encara que pugui semblar un sacrilegi.

I dale con la bici.