Procesiones i santos oficios
Reconec que l'ampla oferta televisiva de la setmana santa de 2005, no millora tal com voldriem, aquella programació santa dels anys 60 i 70.
De tota manera quan veig que tV-2 programa encara Santos Oficios i les processiones del Encuentro, del Santo entierro i el trasllat del Cristu Yacente, em ve a la memòria tot allò del rentat de peus( i de cervell), la repetició de Fray Escoba, Los diez Mandamientos i la Bernadeta ( que em sembla que la reposen en versió IMAX), l'entrada sota "pàlio" d'algún fatxa de l'època a no sé quina catedral, partits de bàsquet de Copa d'Europa del Real Madrid (si era contra el Maccabi, molt millor, per allò de derrotar als jueus), i un seguit de imbecilitats que als nens de l'època ens aburien solemnement. Tot plegat, només van aconseguir que de ben petits sortíssim abans d'hora al carrer i ens en adonessim que viviem en una dictadura fatxa.
I em pregunto, la programació laica (excepte les processons de tv-2 i algunes pelis de tele5)de les televisions d'avui, com és viscuda pel catolicisme més fatxa? S'aconsegueix també que s'abuerreixin? Surten al carrer? Si és així, se'n adonaran que en democràcia, la primavera és realment primavera, no com en època del tio paco o del nebot Ansar en què només era primavera als anuncis de la Schiffer al Corte Inglés.
De tota manera quan veig que tV-2 programa encara Santos Oficios i les processiones del Encuentro, del Santo entierro i el trasllat del Cristu Yacente, em ve a la memòria tot allò del rentat de peus( i de cervell), la repetició de Fray Escoba, Los diez Mandamientos i la Bernadeta ( que em sembla que la reposen en versió IMAX), l'entrada sota "pàlio" d'algún fatxa de l'època a no sé quina catedral, partits de bàsquet de Copa d'Europa del Real Madrid (si era contra el Maccabi, molt millor, per allò de derrotar als jueus), i un seguit de imbecilitats que als nens de l'època ens aburien solemnement. Tot plegat, només van aconseguir que de ben petits sortíssim abans d'hora al carrer i ens en adonessim que viviem en una dictadura fatxa.
I em pregunto, la programació laica (excepte les processons de tv-2 i algunes pelis de tele5)de les televisions d'avui, com és viscuda pel catolicisme més fatxa? S'aconsegueix també que s'abuerreixin? Surten al carrer? Si és així, se'n adonaran que en democràcia, la primavera és realment primavera, no com en època del tio paco o del nebot Ansar en què només era primavera als anuncis de la Schiffer al Corte Inglés.
Comentario:
Eugeni, no et creguis, hi ha coses que sí han canviat. El dijous a la nit TV1 va programar els millor moments del programa “3 rombos”, memorable el moment en que la noia explica com te l’has de rentar per deixar-te-la ben neta i apunt per que et facin una mamada; això, en plena setmana santa, sí que és avançar una mica.
No sé a què es refereix l’Elies quan parla que hi ha llars en que es viu amb respecte i devoció, no deuen ser pas la devoció per agafar el cotxe i fotre el camp o per agafar uns quants quilos de més atipant-se d’aquestes mones fetes de grasses vegetals.
No sé a què es refereix l’Elies quan parla que hi ha llars en que es viu amb respecte i devoció, no deuen ser pas la devoció per agafar el cotxe i fotre el camp o per agafar uns quants quilos de més atipant-se d’aquestes mones fetes de grasses vegetals.
Comentario:
Eugeni,
Tornes a confondre allò que t'agrada i allò que penses amb el que agrada i pensa la majoria.
La Setmana Santa es viu a moltes llars amb especial devoció. Forma part de les nostres tradicions més profondes i viure la Passió i la Ressurecció de Jesús amb respecte i devoció, és tan normal com anar al Pirineu a molestar les pobres vaques. Jo sóc dels que pensen que és una època del any propícia per assentar les conviccions cristianes, recuperar forces per combatre l'estupidessa dels endemoniats i sentir-se més a prop de Deu. Si ho fas des de la mateixa Terra Santa,millor que millor. I no oblidis les especials circunstàncies que vivim els catòlics aquests any, amb el Sant Pare a punt d'iniciar el camí del Cel.
Que Deu et perdoni, blasfem.
Tornes a confondre allò que t'agrada i allò que penses amb el que agrada i pensa la majoria.
La Setmana Santa es viu a moltes llars amb especial devoció. Forma part de les nostres tradicions més profondes i viure la Passió i la Ressurecció de Jesús amb respecte i devoció, és tan normal com anar al Pirineu a molestar les pobres vaques. Jo sóc dels que pensen que és una època del any propícia per assentar les conviccions cristianes, recuperar forces per combatre l'estupidessa dels endemoniats i sentir-se més a prop de Deu. Si ho fas des de la mateixa Terra Santa,millor que millor. I no oblidis les especials circunstàncies que vivim els catòlics aquests any, amb el Sant Pare a punt d'iniciar el camí del Cel.
Que Deu et perdoni, blasfem.