Urbanisme al Pirineu
En dies de vacances i gaudint d'una "més que poc original" estada al
Pirineu i contemplant tots els paisatges, m'han vingut a la memòria unes declaracions fetes pel presdent Maragall, el passat mes de Setembre, en elles es mostrava partidari d'aplicar, no sé quina mena de impost per aregular la pressió urbanística al Pirineu.
Selectius o plurals, directes o indirectes, l'aplicació d'impostosi taxes per a la solució de tots i cadascún dels "problemes" que se'ns presenten em semblen un allau de polítiques poc imaginatives. Estava convençut, i en continü estant, que l'arribada d'un govern d'esquerres al front de la Generalitat de Catalunya, suposaria definitivament: La irrupció de LA IMAGINACIÓ AL PODER. Un exercici d'utilitzar el cap a l'hora de posarsolució als problemes.
Sense considerame un geni, en un seguit de temàtiques
medi-ambientals tinc les meves idees. Sobre el tema de la pressió urbanística al Pirineu, que en aquells dies va estar en
boca de tots, després de una nova amenaça d'imposar un impost o una taxa persolucionar-lo, fa anys que tinc clara una primera mesura per assolir un creixementmés lògic.
Es tractaria, que a banda de fer respectar tots els plans
urbanístics comarcals (El Pla d'ordenació urbanístic de Cerdanya, ja es vacomençar a eleborar al 1985) i les normatives municipals, posant una ènfasi especial en les polèmiques reqüalificacions de terreny rústic i agrícola, es portés a terme una mesura que a la vegada ajudaria a posar solució a unaltra problema molt comú d'aquestes comarques: Les cases deshabitades.
Seria avinent que qualsevol projecte d'obres de nous habitatges anés, obligatoriament acompanyat, d'un d'equivalent en la
restauració-recostrucció-remodelació d'antics habitatges, o fins i tot corts o pallisses. Evidentment, una normativa que anés acompanyada de prous detalls que impedissin qualsevol "picaresca", que evités una puja sobtada dels preus de les cases en ruina o altra mena d'especulació. Fins i tot, la mesura podria anar acompanyada de contraprestacions fiscals per als compradors de llars restaurades.
Aquesta només es una de les múltiples solucions que podrien suggerirtècnics medi-ambientals i urbanistes, per tal d'aturar la pressió urbanística en el món rural.
Pirineu i contemplant tots els paisatges, m'han vingut a la memòria unes declaracions fetes pel presdent Maragall, el passat mes de Setembre, en elles es mostrava partidari d'aplicar, no sé quina mena de impost per aregular la pressió urbanística al Pirineu.
Selectius o plurals, directes o indirectes, l'aplicació d'impostosi taxes per a la solució de tots i cadascún dels "problemes" que se'ns presenten em semblen un allau de polítiques poc imaginatives. Estava convençut, i en continü estant, que l'arribada d'un govern d'esquerres al front de la Generalitat de Catalunya, suposaria definitivament: La irrupció de LA IMAGINACIÓ AL PODER. Un exercici d'utilitzar el cap a l'hora de posarsolució als problemes.
Sense considerame un geni, en un seguit de temàtiques
medi-ambientals tinc les meves idees. Sobre el tema de la pressió urbanística al Pirineu, que en aquells dies va estar en
boca de tots, després de una nova amenaça d'imposar un impost o una taxa persolucionar-lo, fa anys que tinc clara una primera mesura per assolir un creixementmés lògic.
Es tractaria, que a banda de fer respectar tots els plans
urbanístics comarcals (El Pla d'ordenació urbanístic de Cerdanya, ja es vacomençar a eleborar al 1985) i les normatives municipals, posant una ènfasi especial en les polèmiques reqüalificacions de terreny rústic i agrícola, es portés a terme una mesura que a la vegada ajudaria a posar solució a unaltra problema molt comú d'aquestes comarques: Les cases deshabitades.
Seria avinent que qualsevol projecte d'obres de nous habitatges anés, obligatoriament acompanyat, d'un d'equivalent en la
restauració-recostrucció-remodelació d'antics habitatges, o fins i tot corts o pallisses. Evidentment, una normativa que anés acompanyada de prous detalls que impedissin qualsevol "picaresca", que evités una puja sobtada dels preus de les cases en ruina o altra mena d'especulació. Fins i tot, la mesura podria anar acompanyada de contraprestacions fiscals per als compradors de llars restaurades.
Aquesta només es una de les múltiples solucions que podrien suggerirtècnics medi-ambientals i urbanistes, per tal d'aturar la pressió urbanística en el món rural.
Comentario:
El tal Elias, segurament és jueu. El cognom ho delata.
El negoci és el negoci. La resta del que escriu en el seu comentari només pot respondre a la frase "el negoci és el negoci". Segurament que el jueu aquest és dels constructors que malmet La Cerdanya ,a base de pobles fantasmes, situats ens pletes, on fins fa molt poc hi eren felices les vaques i els eques, en període d'estiatge.
Jo seria molt més dràstica que el Pla d'Ordenació urbanística. Molt més dràstica en les tobes teories de l'articulista Eugeni. Tot el que avui és rústic, hauria de continuar rústic fins el dia del judici final. Només així es pot posar fre a la pressió urbanística. Que se'n vagin a estiuejar a L'Hospitalet!
El negoci és el negoci. La resta del que escriu en el seu comentari només pot respondre a la frase "el negoci és el negoci". Segurament que el jueu aquest és dels constructors que malmet La Cerdanya ,a base de pobles fantasmes, situats ens pletes, on fins fa molt poc hi eren felices les vaques i els eques, en període d'estiatge.
Jo seria molt més dràstica que el Pla d'Ordenació urbanística. Molt més dràstica en les tobes teories de l'articulista Eugeni. Tot el que avui és rústic, hauria de continuar rústic fins el dia del judici final. Només així es pot posar fre a la pressió urbanística. Que se'n vagin a estiuejar a L'Hospitalet!
Comentario:
He llegit amb atenció els teus comentaris i no puc deixar passar l'ocasió de contestar-te aquest últim.
1er. Les teves esperances per l'arrivada del tripartit em recorden molt aquells dies magnífics de gener quan els nens petits (tan plens d'innocència i ingenuitat)esperen els regals del Mags d'Orient. La gent madura, sap que els reis són els pares. Està clar que us manca un bull a vosaltres els esquerrans...Ja veureu quan sapigueu que els nens ni els porta cap bitxo de llarg bec i costums volatils i menys encara, venen de cap ciutat francessa famosa per les seves prostitutes...
2on. Allò de la imaginació al poder és un conte xinès. Mai un govern havia governat menys que aquest que tenim... Aquella imaginació del 68 estava activada per uns monumentals porros de maria que no tenen el mateix efecte que els carajillos del mateix nom i que semblen fan les delicies de les sobretaules del nostre President. Definitivament, no és el mateix.
3er. La teva ideia no és dolenta.És pròpia de la germana tonta de la Britney Speers. Tanta ingenuitat em diverteix molt, seria magnífica sinò estiguessim parlant de la governació del nostre pais.
1er. Les teves esperances per l'arrivada del tripartit em recorden molt aquells dies magnífics de gener quan els nens petits (tan plens d'innocència i ingenuitat)esperen els regals del Mags d'Orient. La gent madura, sap que els reis són els pares. Està clar que us manca un bull a vosaltres els esquerrans...Ja veureu quan sapigueu que els nens ni els porta cap bitxo de llarg bec i costums volatils i menys encara, venen de cap ciutat francessa famosa per les seves prostitutes...
2on. Allò de la imaginació al poder és un conte xinès. Mai un govern havia governat menys que aquest que tenim... Aquella imaginació del 68 estava activada per uns monumentals porros de maria que no tenen el mateix efecte que els carajillos del mateix nom i que semblen fan les delicies de les sobretaules del nostre President. Definitivament, no és el mateix.
3er. La teva ideia no és dolenta.És pròpia de la germana tonta de la Britney Speers. Tanta ingenuitat em diverteix molt, seria magnífica sinò estiguessim parlant de la governació del nostre pais.