És la guerra

El tema Armstrong es va complicant. Està prenent el pitjor camí que podia prendre. No oblidem que encara és mes d’Agost i que els mitjans de comunicació provoquen les notícies tant com poden. L’equipe va fer la seva primera aportació, en destapar-ho. Ja sabeu que segons la meva opinió, va ser també per fer-ho abans que altres mitjans ho fessin, i no quedar en evidència.
Com la manca de notícies també deu ser un tema típic de l’Agost a l’altre costat de l’Atlàntic, ja han corregut per fer emprenyar a l’heptacampió. Armstrong no s’ha mossegat la llengua. I no n’ha tingut prou negant-ho tot. A més ha embolicat tant la troca com a pogut, i ho ha justificat tot referint-se a, l’eterna i més que revifada ara, rivalitat entre la France i els USA. Haurem d’observar amb espectació quines conseqüències tenen les declaracions d’Armstrong. El millor seria que no se sortissin de mare. És a dir, que no vagin més enllà del cilisme. I a més que no es remeni més la cosa...
De tota manera com aficionat a l’esport ciclista, tampoc em sabria greu que si realment existeix alguna cosa il•legal darrera d’Armstrong, se sàpiga i que per tant suposi un canvi radical en la reglamentació d’aquest esport. Algun altra dia, ja us explicaré quina és la meva teoria o proposta, sobre com posar control a la salut i als fàrmacs que consumeixen els esportistes fons i en concret els ciclistes en les llargues competicions.