Ahir ja us vaig insinuar que em resultaria molt difícil, no dedicar unes ratlles al nou i horrorós programa concurs que va estrenar TV-3 la nit de dimarts.
No sé si aquest és el títol, però l’anomenaré “veritat o mentida”, si be el títol que més se li escau és un altra.
La posada en antena és en un pseudo-sofisticat plató hexagonal. Vaja en una mena “d’enterprise” de “baratillo”. Tota la producció és de baratillo i no arrisca altra cosa que el meravellós premi de 50 mil euros, de difícil obtenció.
Però el més escandalós, no és cap dels detalls econòmics ja esmentats.
És senzillament horrorós programar en una televisió pública, un programa que es basa en la mentida (després d’aguantar les frivolitats del gran hermano i tal). I resulta que no se sap fins al final, si hi ha algú que diu la veritat, ni tampoc està clar si el que diu la veritat té algun premi. Jo diria que no.
El primer que et suggereix el format és que es tracta d’una tertulia o un debat sense altra moderador que una veu el off. De tertúlies i taules rodones també n’estic una mica fart, però generalment tenen el mèrit que tracten temes de interès, actualitat i que se suposa que es diuen veritats o al menys es teoritzen voluntats i o pensaments que no són altra cosa que opinions més o menys encertades.
El nou programa, és una mena de “gran hermnano” en diferit. El maten en poc més d’una hora. I en lloc de fer conviure els concursants en la llarga “experiència sociològica” de la duquessa Mercedes Milà, els fan anar de pressa.
A més, de la mentida, el programa potencia el rotllo encara més nociu de les conspiracions.
Posats a dir mentides i a fer-ne un programa de televisió, mesos enrera es van emetre a TV-3 uns capítols d’una sèrie (crec que anglesa) que consistia en col•locar a un fals professional en unes oposicions. Entre els opositors n’hi havia un que actuava, i en moltes o totes les ocasions sortia l’escollit, de manera que deixava en evidència els membres del jurat.
Però tornem al desastre de la nit de dimarts. Quin exemple es pot donar als espectadors, i en concret als infants que a l’estiu tenen facilitats per veure la televisió fins més tard....? Vist això, suggeriria que al programa li posessin el nom del gran fill de puta, o els grans fills de puta per la manera de conspirar en equip. Senzillament horrorós. No m’estranya que porti el segell de Gestmusic.
Ah! I resulta que va guanyar un paio que va mentir fins al final, i que va arrodonir el seu triomf amb una traïció a l’home amb qui havia conspirat prèviament per carregar-se als altres concursants. Senzillament educatiu.