Aquests darrers dies hem viscut el primer transit mediatic, del gairebé desaparegut Beneton 16.
Ens havíem lliurat d’ell? Ens havíem lliurat de tota la parafernàlia kumba-conservadora? Doncs no. S’ha posat la disfressa de JPII i ha començat a viatjar. Cap a l’alemanya natal, davant la inexcusable cita dels kumbas de Taizé. També ha coincidit amb un crim i amb la delicada situació dels jueus més enganyats per les promeses religioses. La coincidència més gran és que estem a l’agost i no hi ha notícies. Perquè posats a situar Beneton 16 als diaris i televisions, cada dimecres i cada diumenge fa la pantomima pública de la misa, però fins ara no havia sortit als mitjans. Ha estat a l’agost quan ha pres protagonisme. Quan els políitics són de vacances. Quan el futbol només té caire amistós. Quan la pluja li pren protagonisme al foc. Quan la Guàrdia Civil ha tornat a la normalitat i les missions de pau de l’exèrcit es fan arran de terra.
Ha reaparegut amb el seu físic exultant. Pentinat i maquillat. Amb els micròfons a joc amb el seu look. Tenen Papa per dies, és jove i no es desgasta. Somriu a tots.
No penseu però, que li passi com a JPI, aquest també somriu però porta les regnes del negoci clerical en primera persona des de fa anys. És una mena de Padrino.
Quina por.