Fastigosa, repel•lent, impresentable, vomitiva, fins i tot atemoridora. La presència mediàtica , del matromini Ramírez de la Parda, seperats o junts, em dona tots aquests simptomes i encara més.
No necessito retrocedir i consultar a l’hemeroteca (ni a la videoteca d’Exuperància Rapú) qualsevol de les vegades que un tipus vanitós que es fa dir DIRECTOR DEL MUNDO i una paia que comparteix amb la Duquessa d’Alba, la imatge del mal gust, em produeixen sensacions negatives.
Aquests dies, en el seu paper “d’amos del món i senyors de la costa de Son Servera” han tornat a fer por, en companyia dels seu exèrcit de goril•les.
Si be penso que en tenia tot el dret com a turista o ser humà, no crec que Joan Puig (ERC) fos la persona més adequada per liderar el bany ecologista a la piscina que desafia la llei de costes i la llibertat de tots. El paper que juga coma càrrec públic, al seu ajuntament i al Congrés de Diputats, el condiciona a un paper més secundari en aquest tipus d’accions. No és que no ho pugui fer, però queda lleig. Sembla un simple Laporta que aprofita la més mínima excusa per sortir a la foto. A més, senyor Puig, queda molt malament que un tio de Blanes, necessiti fer aquests numerets per banyar-se o estiuejar a ses illes.
I de la família imbècil que hem de dir-ne? Doncs que els fet d’haver actuat com a “amo del món” abans de l’aprovació de la llei de costes, no garanteix res. Per a ell, la única garantia deu ser el bon rotllo amb Matas i la dreta més fatxa. A Cadaqués, lo del Club-Med no ha passat el filtre. Ell és diferent, ell dirigeix EL MUNDO.