logotipo

Ho deia abans d'ahir. M'ho temia. Tampoc es tracta que la manera barroera en què es va fer l'entrada a l'audiència nacional dels preusumptes delinqüents de guant blanc, que aquest dies copen l'actualitat informativa, en benefici de Millet entre d'altres, descarregui de culpes als corruptes.
La sensació de llàstima aliena que produïa l'entrada no els hauria de beneficiar, ni a la curta, ni a la llarga. He intentat explicar-los als que senten llàstima d'ells, què representarien aquesta gent en el món de la corrupció, si es confirmen totes les acusacions en que aboquen les investigacions.
De corruptes, en coneixem i n'he conegut molts. Lo de la xarxa detinguts va molt més enllà. Podríem posar un exemple per entendre-ho. Entre els que juguen a ser corruptes al voltant de la política, seria com de gent a qui li agrada donar xuts a una pilota, entre la resta de mortals. En som molts. A alguns se'ls anomena futbolistes i d'altres arriben a jugar en un club emmarcat en una lliga. Els senyors, Alavedra, Muñoz, Prenafeta,.....i tal i tal, formarien part de la direcció dels grans clubs i de la Liga de Futbol Professional. En aquest cas Lliga professional de corruptes. I que des de casa podrien continuar dirigint, de manera que la preventiva queda del tot justificada. L'equivalent del que en el món de la droga seria el càrtel de Medellín.
Entre sorpresos i acollonits, però amb ganes de fer veure que no hi estan, molts dirigents polítics comencen a fer declaracions. A en Mas el veiem a la foto publicada ahir pel 9nou a Llerona amb una cara de restrenyiment brutal (caldria investigar a nivell de farmàcies i indústria farmacèutica fins quin punt ha augmentat la venda de laxants). A Puig li sentim reclamar una reflexió col•lectiva , mentre oblida aquell costum tant seu de fer sang contra els rivals polítics . L'advocat de Muñoz, Fermí Morales (considerat un crack en el seu ofici) diu que Garzón s'ha passat de frenada. I així seguirem sentint i observant operacions de tirar pilotes fora.
La reflexió col•lectiva que Puig escup ara a la força, ha d'anar molt més enllà i esperar que d'una vegada s'entri en un període de regeneració política, tal com ve defenent Carretero i el seu Reagrupament amb contundència, en l'excés de realisme de les seves propostes.
Malauradament les tendències de vot expressades per les enquestes publicades als diaris de diumenge, encara no donen als de Carretero uns resultats suficients per irrompre en la política parlamentaria. Perquè deixem-nos de tonteries, ara mateix ja m'importa un pet saber qui treurà més diputats l'any que ve. Només m'il•lusiona pensar que una formació com Reagrupament pugui entrar a l'hemicicle i exposar amb la serietat i la contundència que se'ls suposa, qüestions com la de la regeneració de la vida política i la independència d'un país cada dia més tocat i acomplexat. Posar les qüestions sobre la taula i veure com la resta de partits van girant cua, i se segueixen fent els tontos, davant propostes que fins ara només es plantegen en sentit figuratiu.