No sé si és que tinc debilitat per la seva persona. Més concretament per fotre’m amb ell. O Si bé, és que em dona motius massa sovint per dedicar-li unes ratlles. De fet, a ningú li ha passat desapercebut, que Joan Laporta li agrada sortir a totes les fotos, a tots el videus i en definitiva, ser sempre el protagonista pel damunt de tot. Per desgràcia, contínuament fot la pota o dona la nota, i no puc evitar referir-m’hi.
Ell i la seva directiva, com passava amb els seus antecessors (recordeu si no, la infinitat de partits amistosos a mitja temporada que s’havien arribat a jugar per pagar el fitxatge de Romàrio i altres joies), tenen una gran obsessió per recaptar diners. En concret allò que anomenen ingressos atípics. Ja hem vist la pena que ha fet Laporta en tot l’afer del patrocini xinès. Fins ara cap resultat.
Com cada estiu, l’objectiu recaptatori l’ha portat a l’estranger. Àsia i Dinamarca. Com sempre un èxit, i ara encara més quan s’evita la típica gira per Holanda on el que s’embutxacava era “míster entorno”
Una altra vella mania recaptatòria és llogar l’estadi per a concerts. Per “quatre xavos” o més, la cosa no surt del tot rentable. Si no, mireu la herba. I les conseqüències no són només els diners que costa replantar-ho tot. Ho són, tot el seguit de lesions que poden començar a produir-se des del primer partit, com a conseqüència de jugar sobre una catifa que no està arrelada.
El millor negociet, però, és que ha fet avui en estalviar-se pagar la fitxa de Saviola. El Sevilla se’n farà càrrec del 75%. És curiós, no li ha sortit del tot rodó. Recordem que a l’Espanyol li demanava el 100/100.