No us dic res de nou, si em refereixo a les dificultats que tenen els periodistes, el mes d’Agost, a l’hora d’omplir diaris i espais informatius. Es doncs normal, que aquests dies llegim amb freqüència noticies sobre fets que no ens aporten cap novetat. El darrer exemple, és aquella notícia que feia referència a la baixa qualitat gustativa dels menús que se serveixen als hospitals. Ahir mateix una altra destacava els esforços de reconversió d'un empresa d'electrodomèstics. Com si fos una novetat en les empreses punteres la voluntat de renovar-se.
Què podem dir-ne del menjar que es dona als hospitals? És una de les experiències, per no dir la pitjor, més dolentes a les que he sobreviscut. Molt per sota a la del menjador escolar (quan era un nen), a la d’una pensió complerta a un hotel de Salou, o la del menjador laboral, les meves experiències hospitalàries són molt més insatisfactòries. Els sabors estaven emmascarats per una espècie semblant a un “mal curry”. Les textures eren engomades i les carns indefinides. Eren d’aquella espècie de dinosaure mal clonat, que anomenen “pavo”.
Tot és conseqüència dels pressupostos ajustats en que es mou la sanitat pública i a la gasiveria de la sanitat privada. Una de les múltiples conseqüències derivades dels diners. De tota manera, sóc dels que pensa que amb imaginació, la cosa podria millorar. Els Penya Calipo ens veiem capacitats per atendre qualsevol consulta o consell a través de la nostra web www.penyacalipo.com .
Quan ets en el paper de pacient, te’n a dones que el que et serveixen, són plats que tant els pot menjar un moribund alzheimerat, un estómac recent operat, una operada estètica de les mamelles o un adolescent amb la tíbia operada. A tots quatre els donen el mateix, a cap li be de gust i cap d’ells té el mateix volum de gana.
De la meva experiència hospitalària, en queda algun bon record, com ho són els entrepans de truita o pernil que em feia arribar la família, i sobretot l’actuació d’un bon amic que em va fer arribar una nit un sopar cuinat per un dels cuiners més excelsos del nostre panorama, Fermí Puig.