Cap de setman a la muntanya màgica
El que us deia, el cap de setmana hem participat, com ja us anunciava a les 24 hores ciclistas de Monjuïc. Una bona experiència. L’execució d’un projecte mig improvisat, però que ha quedat demostrat que quan es posen ganes en un projecte,la cosa no pot sortir malament. Tots ens ho hem pres seriosament. Cadascú en el seu paper, col•laborant i esforçant-se, per tal que tot sortís bé.
I no podia ser d’altra manera. No es tracta d’haver posat difícils les coses a l’equip guanyador, que per més senyes és un equip professional. Es tractava de fer un bon paper, i així ha estat, fins i tot en el resultat.
Recordareu que amb il•lusió presentàvem un equip mixt. En no haver-n’hi prou, ens ha tocat competir en condicions diferents, amb els equip formats per sis homes. I s’ha quedat entre els deu primers. No cal ni dir que ha estat el primer equip mixt (fora de programa), i en la classificació que comptabilitza individualitat i altres associacions, com duets, quartets o sextets, vam quedar el 24, de 85 possibles.
Una trajectòria, ja marcada des del primer relleu, va assenyalar que aquesta posició era possible d’obtenir. Al llarg de 24 hores s’ha oscil•lat entre les posicions 20 i 32, i en la dels sextets entre la set i la quinze.
24 hores per compartir experiències i converses, sempre relacionades amb el ciclisme. Anècdotes ocasionals i inconsistents, i d’altres que podrien haver estat decisives, com les rampes sofertes per alguns membres de l’equip, en uns de les moltes situacions que es poden viure al llarg de 24 hores seguides i ininterrompudes de competició. Després de tanta estona, un o altra membre de l’equip pot haver mantingut una disputa o “pique” amb qualsevol dels membres dels altres 24 equips. Experiències curioses i irrepetibles com la de intentar i aconseguir aguantar roda durant una bona estona, cracks com Mauri o Heras. Tancar els ulls, i visualitzar que Heras t’avança com un coet, camí de l’estadi Lluís Companys. O conviure al boxes, paret per paret amb l’equip amb el que t’estàs jugant les garrofes, i comprovar que ells han fet algunes coses millor que tu, com la de portar fisioterapeutes que es van passar també 24 hores (quina marató...) fent massatges en els músculs travats dels seus homes. Amb tot van mossegar pols, i van quedar dues voltes enrere. O comprovar que per litres i litres d’aigua que t’emportis, sempre et creus que has fet curt. I és que van estar un divendres i un dissabte de molta calor.
En resum,una gran experiència amb ganes de repetir, per tothom, des dels corredors, fins al patrocinador Angel Ausín. Un home que n o va poder evitar visitar el seu equip a la muntanya màgica, per comprovar que encara li agrada molt el ciclisme i assegurar que l’any que ve vol tornar-hi.
I no podia ser d’altra manera. No es tracta d’haver posat difícils les coses a l’equip guanyador, que per més senyes és un equip professional. Es tractava de fer un bon paper, i així ha estat, fins i tot en el resultat.
Recordareu que amb il•lusió presentàvem un equip mixt. En no haver-n’hi prou, ens ha tocat competir en condicions diferents, amb els equip formats per sis homes. I s’ha quedat entre els deu primers. No cal ni dir que ha estat el primer equip mixt (fora de programa), i en la classificació que comptabilitza individualitat i altres associacions, com duets, quartets o sextets, vam quedar el 24, de 85 possibles.
Una trajectòria, ja marcada des del primer relleu, va assenyalar que aquesta posició era possible d’obtenir. Al llarg de 24 hores s’ha oscil•lat entre les posicions 20 i 32, i en la dels sextets entre la set i la quinze.
24 hores per compartir experiències i converses, sempre relacionades amb el ciclisme. Anècdotes ocasionals i inconsistents, i d’altres que podrien haver estat decisives, com les rampes sofertes per alguns membres de l’equip, en uns de les moltes situacions que es poden viure al llarg de 24 hores seguides i ininterrompudes de competició. Després de tanta estona, un o altra membre de l’equip pot haver mantingut una disputa o “pique” amb qualsevol dels membres dels altres 24 equips. Experiències curioses i irrepetibles com la de intentar i aconseguir aguantar roda durant una bona estona, cracks com Mauri o Heras. Tancar els ulls, i visualitzar que Heras t’avança com un coet, camí de l’estadi Lluís Companys. O conviure al boxes, paret per paret amb l’equip amb el que t’estàs jugant les garrofes, i comprovar que ells han fet algunes coses millor que tu, com la de portar fisioterapeutes que es van passar també 24 hores (quina marató...) fent massatges en els músculs travats dels seus homes. Amb tot van mossegar pols, i van quedar dues voltes enrere. O comprovar que per litres i litres d’aigua que t’emportis, sempre et creus que has fet curt. I és que van estar un divendres i un dissabte de molta calor.
En resum,una gran experiència amb ganes de repetir, per tothom, des dels corredors, fins al patrocinador Angel Ausín. Un home que n o va poder evitar visitar el seu equip a la muntanya màgica, per comprovar que encara li agrada molt el ciclisme i assegurar que l’any que ve vol tornar-hi.