Una altra amanida amb tocs molt arrelats a la nostra terra
Aquesta dies els preparatius de la nostra particicpació a les 24 hores ciclistes Montjuïc, em fan anar, si cap més de bòlid del normal.
Ahir ens feiem la foto d'equip que ja podreu veure en algun mitjà informatiu (els professionals d'el9nou s'hi han interessat, o segur que al web d'en Marc també en sortirà alguna http://mrcim.blogspot.com/ ). Inscripcions, coordinar-ho tot, verificacions, preparar la bossa i fer alguna pedalada, són algunes ocupacions afegides a les ja habituals que podem resumir a grans trets sota la denominació família i feina. Entre d'altres coses cal preparar menjar i beure. Beure per a la hiodratació esportiva i per a fer passar la sed (bàsicamnat aigua i birra). Per al menjar els entesos sempre recomanen allò dels hidrats de carboni. És per això que em prepararé dues amanides de pasta.
En concret voldria destacar-ne una que vaig menjar per primer cop, fa uns quants anys de viatge pels fiords escandinaus. Va ser una combinació de la pasta amb dos elements bàsics en el menjar nacional de Catalunya, el pa amb tomàquet i pernil.
A partir d'un pernil d 'alta qualitat que portava envasat al buit. Uns tomàquets decents (que ja és difícil trobar al nor d'Europa). Pasta bullida al gust, i un oli verge d'oliva, vaig fer una amanida que imitava el pa amb tomàquet i pernil. El pa quedava substituït per la pasta. El contacte amb els sabors meditaerranis a l'atlàntic nord, el recordo amb un gran plaer al paladar. De tant en tant la he tornat a fer i menjar a les nostres latituds, sense el mateix grau de plaer. En alguna ocasió, també he substituït el tomàquet trossejat per un salmorejo, cosa que evidentment li dona una canya superior.
Intertessa doncs que els hidrats de carboni em facilitin la combustió, sense deixar de banda el plaer del menjar.