No frivolitzem amb l'estatut
Darreramnet he tingut més d'una conversa amb diferents interlocutors que són de l'opinió que el tema de l'estatut és un tema menor, fins el punt que me'l situen com un dels elements que mostren i demostren que el govern tripartit "no fa res" i que "a més hi està dedicant molt temps".
Si resulta que portem més de vint anys fent, o no, victimisme en plantejar, discutir i reivindicar quin són, o han de ser, els nostres sostres competencials: No podem ara tractar la redacció del nou estatut de manera frívola. Si resulta que portem una camisa que se'ns ha fet estreta (i ja fa massa temps que apreta demanera insoportable) ja va sent hora que tots plegats tinguem clar que cal canviar-la. O anam al sastre que en l'aixampli o en comprem una de nova. I si ens en fessim una nosaltres solets?
A les darreres hores sembla que l'aprovació de l'estatut s'ha complicat. Espero que tot plegat respongui a "la tonteria" de tots i cadascun dels partits de voler fer creure als seus simpatitzants, que sense la seva intervenció l'Estaut, no seria possible. L'excepció, en aquest comportamnet infantil, i tal com li ve de l'antic PSUC, la està demostrant IC-V. Possiblement a aquest partit el que li interessa és fer veure als seus simpatitzants i a la resta de catalans que sense el seu paper integrador no seria possible tirar endavant l'Estatut.
De fet, tampoc ens ve de nou. En el desencallament del cas Carod, ja se'ns va fer entendre que sense la intervenció de Saura i "els seus nois", no hagués estat possible tranquilitzar els ánims, ni sortir de l'atzucac.