I després del setè Tour, va descansar...
I al setè Tour, va descansar.....
No us enganyo en absolut si us reconeixo que l'admiro pel damunt de la majoria dels "meus" admirats ciclistes. Que de fet són gairebé tots els que composen la primera línia dels pedeladors professionals. Però, no per això, deixo d'estar contentíssim que hagi arribat el moment del descans del gran campió. Hi guanyarà la competició. Hi guanyarem tots.
S'obrirà una nova dimensió on la resta de pedeladors podran intentar, sense la seva coactiva presència, la lluita per ser els millors en la cursa més gran de les que es fan i es desfan.
A llarg de vint dies Lance Armstrong ha tornat a demostrar les seves condicions de gran cap dels pedeladors. I si bé, en altres ocasions ha semblat que ho feia de manera extra-terrestre, aquesta vegada ho ha fet de la manera més humana. És a dir, s'ha vist obligat a guardar energies. A no fer demostracions antipàtiques de poder. També ha estat més humà en dedicar floretes a altres corredors que no eren els del seu equip. Per tot plegat també ha guanyat en simpatia. Però, no us confungueu, en cap moment em plantejo amb pena irreversible, la seva retirada. Benvinguda!
Sense complexos, Ülrich podrà tornar-ho a intentar. Basso. creurà que te la via lliure. Popovych se sentirà l'escollit. Valverde podrà intentar esbrinar si és capaç de fer més de 10 etapes, sense ser objecte de cap malasturgança. Beloki contarà amb més mesos per autocovèncer a tothom i a ell mateix, que el miracle és possible. Contador, Zubeldia i Karpets podran lluitar pel maillot blanc amb el somni posat a ser campions quan siguin grans. Julich, Landis, Lepheimer, Hincapié, Sastre, Acevedo i Mancebo podran comprobar si algun dia seran alguna cosa més. Brochard i Moreau, tindran ocasió de tornar-s'hi a apuntar fins a la pre-jubilació. I....Mayo, Heras, Garcelli, Gàrate, Piepoli, Vinokurov (amb aquell cul tant gros...) encara tenen anys per seguir fent el rdícul després de crear, repetidament, falses espectatives.
Vinokurov, però, mereix ser tractat a part, ja que si be com a candidat a tornat a fracassar, com a lluitador és dels pocs corredors que acosegueixen fer-me despartar de sobte a les dolces migdiades del juliol.
Sort a tots.
No us enganyo en absolut si us reconeixo que l'admiro pel damunt de la majoria dels "meus" admirats ciclistes. Que de fet són gairebé tots els que composen la primera línia dels pedeladors professionals. Però, no per això, deixo d'estar contentíssim que hagi arribat el moment del descans del gran campió. Hi guanyarà la competició. Hi guanyarem tots.
S'obrirà una nova dimensió on la resta de pedeladors podran intentar, sense la seva coactiva presència, la lluita per ser els millors en la cursa més gran de les que es fan i es desfan.
A llarg de vint dies Lance Armstrong ha tornat a demostrar les seves condicions de gran cap dels pedeladors. I si bé, en altres ocasions ha semblat que ho feia de manera extra-terrestre, aquesta vegada ho ha fet de la manera més humana. És a dir, s'ha vist obligat a guardar energies. A no fer demostracions antipàtiques de poder. També ha estat més humà en dedicar floretes a altres corredors que no eren els del seu equip. Per tot plegat també ha guanyat en simpatia. Però, no us confungueu, en cap moment em plantejo amb pena irreversible, la seva retirada. Benvinguda!
Sense complexos, Ülrich podrà tornar-ho a intentar. Basso. creurà que te la via lliure. Popovych se sentirà l'escollit. Valverde podrà intentar esbrinar si és capaç de fer més de 10 etapes, sense ser objecte de cap malasturgança. Beloki contarà amb més mesos per autocovèncer a tothom i a ell mateix, que el miracle és possible. Contador, Zubeldia i Karpets podran lluitar pel maillot blanc amb el somni posat a ser campions quan siguin grans. Julich, Landis, Lepheimer, Hincapié, Sastre, Acevedo i Mancebo podran comprobar si algun dia seran alguna cosa més. Brochard i Moreau, tindran ocasió de tornar-s'hi a apuntar fins a la pre-jubilació. I....Mayo, Heras, Garcelli, Gàrate, Piepoli, Vinokurov (amb aquell cul tant gros...) encara tenen anys per seguir fent el rdícul després de crear, repetidament, falses espectatives.
Vinokurov, però, mereix ser tractat a part, ja que si be com a candidat a tornat a fracassar, com a lluitador és dels pocs corredors que acosegueixen fer-me despartar de sobte a les dolces migdiades del juliol.
Sort a tots.
Comentario:
Jo em continuu preguntant com s'ho fa el gran campió per encavir de manera estratègica el colló que li queda. Tots sabem de la incomditat del disseny dels "sillíns" dels ciclistes professionals. "El centra i l'aixafa literament", "El situa estartègicament al costat que li pertoca per natura?", "la solució estratègica és encavirlo al cul o a la ranura dels sillins antiprodstàtics?" o "directamnet porta un culotte amb compartiment collonar?"