No han hagut de passar gaires mesos. Pels més incrèduls, dos anys. És el temps que han trigat molts "laportistes" a adonar-se'n que el seu president preferit és un "xuleta" amb poca massa gris.
N'hi ha, que pels seus modos i la seva manera de fer, van
determinar des de molt aviat, que no es tractava d'una persona prou seriosa o recta, per regir els destins d'un club al qual se li suposa que és més queun club.
Tota aquella tonteria del "reality show", amb la xuleria dels "que
n'aprenguin..." ens va oferir l'aspecte més "populachero" del personatge. A vegades, ja ens agrada que els personatges intocables mostrin detalls de sercom els demés. Però el cert és que ell per fer-ho va caure tant baix com un simple concursant del gran hermano. Des del "reality show", el seu prestigi es pot anivellar al del "yoyas", o al dels germans Matamoros. Només el pot justificar que en tot moment els seus directius el van engrescar i li van donar suport, mitjansant Sandro i la resta de "pijets".
En tot el seu culebrot d'amor i desamor, interpretat amb la
inestimable coprotagonisme de Sandro Rossell, es va comportar com el pitjor dels Núñezs o dels dictadors de repúbliques bananeres. Per ser més exactes republiques futboleres, tipus la del Betis de Lopera o del Sevilla de Cuervas i Del Nido.
I sembla que l' esperpentisme de personatges com Lopera, Curvas i Del Nido, el continuen marcant. El seu espectacle a l'aeroport de Barcelona,mereix una reedició del "reality show" o la seva associació definitiva amb l'empresa de Jimmy Jump. Ara que ja ha perdut la vergonya de mostrar-se amb calçotets, esperem veure'l aviat saltant espontaniament sobre la gespa d'un estadi foraster o del propi.
Com a mínim l'altre descerebrat. El seu antecessor. Es va banyar al Tàmesis amb plena justificació i dignament equipat.

Deixeu-lo! això d'anar en calçotets no ho podra fer pas sempre. Imagino que anant i tornant de Londres, quan els va repassar el Chelsea, portava llanties els calçotets per incontinència súbita.....