Com en altres ocasions, la jornada de descans del Tour, és un punt i a part. Després de vuit dies, amb situacions més que previsibles, una jornada de descans separa dues curses diferents. Vénen unes 10 etapes del tot imprevisibles. Demà mateix es configurarà una classificació general en la qual sortiran 15 o 20 corredors, que ocuparan fins a la fi, aquests 15, 20 o 30 llocs preferents.

M’excito, com sempre, pel que pot passar entre Alps, Pirineus i Massís Central. El fet que ahir perdés el maillot groc el texà, no em diu res. Més aviat poc. La imatge del nou líder Jens Voigt no em suggereix res. Fins al dia d’avui, del poc que he vist, només m’ha colpit les caigudes de Zabriske, Igor i Marchante, la potència de Bonen, la lluita de Flecha, la resurecció de Kloden (fins al Tour tirava menys que jo), el dos triomfs consecutius de Rabobank (atenció amb Weening i Rasmussen) i sobretot la reacció incrèdula que va mostrar, o fingir, dissabte Armstrong, en observar que cap corredor del seu equip l’acompanyava a la part final del port de muntanya de segona categoria. Va fer un control visual de 360º al grup de corredors del seu voltant, que em va impressionar. Tot i que encara no tinc clar si la cosa el va preocupar de veritat, o només actuava.

Atents demà, demà passat, dissabte (pas parcial per Catalunya Nord) i diumenge.

La voy a armar!

Això t'excita? De veritat? Us impressioneu per ben poca cosa....