La imatge enfosquida d’un tio, situat davant el Parlament, que assegura ser un dels autors de la massacra de Londres és del tot desconcertant. Se’n riu a la cara dels serveis de seguretat britànics. No és però el primer. Cada “x” mesos ens ensenyen per televisió que un periodista burla tots els sistemes de seguretat de la residència de la reina. Afortunadament es tracta de bromes. Bromes que demostren la dubtosa professionalitat dels serveis de seguretat. Allò d’en James Bond és cinema. Quan les coses són reals, foten el ridícul més espantós.
No han tingut la gosadia d’Aznar de voler-ho emmerdar tot acusant ETA. Culpant a l’IRA, més que ridículs haurien estat també mentiders. Però el seguit d’informacions que s’han ofert a la opinió pública des que es van produir els atemptats, deixen encara avui molt que desitjar.
Primer ho emmascaraven tot amb una avaria elèctrica i fins avui ens han estat oferint xifres de morts que no lliguen, ni amb les versions dels testimonis, ni amb la suposició que tots tenim del que pot passar en un metro en hora punta, quan hi exploten diverses bombes. Fins l’extrem que avui he sentit a dir que hi havia 49 morts, quan divendres vaig anar a dormir amb el convenciment d’haver sentit la xifra de 50. Conclusió, la realitat ha superat la ficció. Ni James Bond, havia aconseguit mai ressuscitar ningú.
Tornem al descarat que reivindica l’autoria de l’atemptat, mentre amenaça que encara és allà i que hi tornarà. Cada vegada que els islamistes són notícia a Europa, ja sigui per un atemptat o per una detenció massiva de joves marroquins, àrabs o d’on siguin, no només penso en la desgràcia dels que han patit a la seva pell l’actuació terrorista. En segon lloc, però també de manera prioritària, planyo als milers de musulmans que viuen entre nosaltres. Gent aliena a tots aquests merders, gent humil i treballadora, alguns força integrats i que lluiten dia a dia per superar, amb la participació de tota la societat, tots els obstacles i totes les trampes que els allunyen de la possibilitat de sentir-se iguals a nosaltres. Està clar que tots plegats són objecte d’una d’un cop baix. Amb quina cara ens poden respondre la nostra mirada inquisidora, l’endemà de cadascuna de las massacres?
En aquesta lluita contra la desestabilitzadora presència dels islamistes a Europa, la resta d’emigrants provinents del nord d’Àfrica hi han de jugar un paper decisiu. Ells mateixos són els que han de denunciar qualsevol sospita del que veuen en el seu entorn més proper. Pel seu propi bé i pel de tots.

L'actuació del govern de sa majestat, té gran valor. Molt més valor que el que feia nostre senyor JC. Que jo recordi a la bçíblia, no hi cap referència, que parli de la ressurecció de ningú que estigués fet picadilly.