Dia tonto, tonto, tonto, per culpa dels tontos.
Después d’una nit d’alegria , ens arriba un dia tonto, tonto, tonto, per culpa dels tontos.
El primer dels tontos ens ho va anunciar ahir, com una premonició. El de Mónaco.
Les cèl•lules adormides dels fanàtics religiosos, es diguin integristes, talibans o opus dei, són a tot arreu i estàn sempre a punt per actuar. Avui li ha tocat una ciutat de festa i tocada per la ressaca. Una ciutat i un país amb la guàrdia baixa. El dia ideal per passar els controls de seguretat amb una simple aclucada d’ull al vigilant.
Scotland yard, té massa feina aquests dies, per procurar que a Bush o a Blair, no els estavellin un ou a l’esquena. Els joves anti-sistema que envoltaven la reunió del G-8, copsaven tota l’atenció dels serveis de seguretat. Tots pendents dels altres tontos del dia.
Ja de bon mati, mentre observava a la premsa del dia les fotografies, em feia creus sobre les “mil cares” de Tony Blair. El Tony Blair que ahir estava ja envoltat dels sinistres liders del G-8, el que celebrava el triomf de Londres, el que mostrava el seu costat més enrotllat al costat de Bono (el U-2) i Bob Geldof. El Tony Blayr que ha lamentat la mort de persones innocents als subsòl de Londres, oblidant la seva acció perversa a Irak i Afganistan.
Mentre observava les fotos ha trascendit la fatal notícia.
Després de sentir Tony Blair, només m’ha quedat sentir George W. Bush. L’altre imbècil de la jornada. , Del segle. Del segle passat i del present. Ens ha recordat que mertre ell i els altres “capos” procuraven per la pau (jua, jua), l’ecologia (jua, jua) i els països pobles (jua,jua) hi havia gent que es dedicava matar innocents.
Només ens quedava escoltar el “nostre” tonto Acebes plantejant les seves dues linies de sospita. Ho tinc claríssim, mentre demà Giménez Losantos no em convenci que tot plegat és obra de Rubalcaba i Carod, ara com ara tinc clar, com Acebes, que s’ha fet amb titadine.
El primer dels tontos ens ho va anunciar ahir, com una premonició. El de Mónaco.
Les cèl•lules adormides dels fanàtics religiosos, es diguin integristes, talibans o opus dei, són a tot arreu i estàn sempre a punt per actuar. Avui li ha tocat una ciutat de festa i tocada per la ressaca. Una ciutat i un país amb la guàrdia baixa. El dia ideal per passar els controls de seguretat amb una simple aclucada d’ull al vigilant.
Scotland yard, té massa feina aquests dies, per procurar que a Bush o a Blair, no els estavellin un ou a l’esquena. Els joves anti-sistema que envoltaven la reunió del G-8, copsaven tota l’atenció dels serveis de seguretat. Tots pendents dels altres tontos del dia.
Ja de bon mati, mentre observava a la premsa del dia les fotografies, em feia creus sobre les “mil cares” de Tony Blair. El Tony Blair que ahir estava ja envoltat dels sinistres liders del G-8, el que celebrava el triomf de Londres, el que mostrava el seu costat més enrotllat al costat de Bono (el U-2) i Bob Geldof. El Tony Blayr que ha lamentat la mort de persones innocents als subsòl de Londres, oblidant la seva acció perversa a Irak i Afganistan.
Mentre observava les fotos ha trascendit la fatal notícia.
Després de sentir Tony Blair, només m’ha quedat sentir George W. Bush. L’altre imbècil de la jornada. , Del segle. Del segle passat i del present. Ens ha recordat que mertre ell i els altres “capos” procuraven per la pau (jua, jua), l’ecologia (jua, jua) i els països pobles (jua,jua) hi havia gent que es dedicava matar innocents.
Només ens quedava escoltar el “nostre” tonto Acebes plantejant les seves dues linies de sospita. Ho tinc claríssim, mentre demà Giménez Losantos no em convenci que tot plegat és obra de Rubalcaba i Carod, ara com ara tinc clar, com Acebes, que s’ha fet amb titadine.
Comentario:
Mira que ho tenia fàcil el Blair, encolomant la cosa al IRA. Però, continuo sospitant que ell també ha jugat i ha volgut jugar amb nosaltres. Penso que si arriba explotar el bus de dos pisos, encara ens estaria venent la moto, que tot plegat respòn a una avaria elèctrica dins el metro. Segur.