Mentre ha durat el primer capítol de la "cançó de l'enfadós" del 3%, Artur Mas ha fet aigües per tot arreu. Com sempre va de llest, quan Maragall va parlar del 3%, va saber de seguida de què parlava. De manera innocent va donar-se per al.ludit.
La seva primera reacció, tampoc va ser molt meditada. Tots vàrem interpretar que havia volgut arreplegar la primera oportunitat, per abandonar el tren del nou estatut. El seu afany de protagonisme no li permetia contemplar com es dissenyava un nou estatut, sense ser ell president o conseller en cap. El va voler boicitejar.
De seguida li van fer veure que podia passar a la història com el gran avortador de l'estatut de 2005. Afortunadament s'ha fet enrera. Em sembla que malauradament, la seva interpretació de "chiquito de la calzada" (ara endavant, ara edarrere) no s'ha acabat. Què passarà quan el fiscal Mena i els mitjans d'informació comencin a destapar alguna cosa més que el 3% del que han fet alguns en els darrers 20 anys?