Deien que en Guardiola era amic d’en Figo. En Figo i en Robaldo van coincidir a Barcelona, Madrid, Milà. Ara Guardiola i Ronaldo (robaldo segons alguns) són notícia. En Guardiola és el gall. El pollastre. El mascle que ha de posar ordre al galliner blaugrana.

Ronaldo, no sapencara en quin galliner es va fotre, amb més pollastrones que gallines, però se’n sortit dien que ell és molt mascle. Tot va ser un malentès. Ell és heterosexual. Possiblement miope, però heterosexual. En Guardiola no en tindrà prou amb manifestacions. Haurà de posar el collons sobre la taula i demostrar que al seu galliner, és ell qui mana, si no, lo de les temporades en blanc tornarà a ser costum. Perquè no ho oblideu, les temporades fracàs són el més habitual a Can Barça, o és no us en recordeu de la sequera viscuda entre mitjans dels seixanta i primers dels vuitanta, amb l’excepció de l’any de Sotil. Prepareu-vos doncs per recordar les etapes Rexach i Serra Ferrer, per esmentar-ne una de recent, i no rememorar,Olsen, Artigas, Seguer, Bukinham, Weisveiler, Kubala, HH, Rifé i mig Venables.

I el més paradoxal és que Guardiola era de la candidatura de Bassat. Ai Txiki-Txiki!