Amb un dia de retard us explico com ha anat l' esprint final de la festa del llibre, la llarga festa del llibre, que no la recta final de "Les extravagàncies del fashion-food" al qual no hem d'enterrar mentre ens quedi gana de menjar, gana de mostrar-lo als que no el coneixen (possiblement encara hi haurà alguna altra presentació), i gana de renovar, reinventar i rediscutir plats i conceptes exposats.
La recta final del Sant Jordi va estar protagonitzada per la festa organitzada al CEIP Lledoner. En una més e les activitats diàries pròpies d'un a comunitat d'aprenenttge, dos pares/mares, Najat el Hachmi i jo vam participar en unes estrictes rodes de premsa amb els alumnes, una signatura de llibres i un berenar al pati de l'escola, patrocinat per l'inefable Ezequiel Navarro i la Comissió de festes.
Al més pur estil "no em ratllis" els alumes ens van sotmetre als pares escriptors a un interrogatori-ametralladora, sense pausa, on no ens vam poder escapar de contestar si escrivíem els llibres amb lletra d'impremta o lletra "de pal", si trigàvem gaires dies a escriure un llibre, o ja de manera més personalitzada, i a l'estil Cuní, volent saber amb qui carai s'ha inspirat la Najat per retratar un protagonista tant especial, i si a casa del Saix, cuina el pare o la mare.
No cal ni dir que va ser molt més interessant i seguit per l'audiència menuda, que lo de la Porxada dos dies abans.
Ja al pati, un intercanvi de parers entre els pares i els autors mentre signaven llibres, va posar punt final a la festa, en un dia on altres pares ja havien també protagonitzat altres activitats més rutinàries i habituals( i no menys importants) com l'esmorzar saludable, o participant en les activitats dels contes o els grups interactius.
No us puc seguir parlat del llibre de Najat el Hachmi. Encara no he avançat.